Post 366: Michael

Avui gairebé era una missió impossible intentar fer alguna cosa sense escoltar de fons les cançons de Michael Jackson.

Just després de llevar-me un dels veins escoltava Billie Jean, més tard he anat a comprar un arxivador de tarjetes i a l'Abacus sonava Thriller. Mentre caminava pel carrer unes noies comentaven:

- Ahora, después de muerto se ha convertido en un mito viviente.

I tenen tota la raó. A l'entrada de El Corte Inglés a primera fila podies trobar l'últim recopilatori.

El tron de rei del pop ha quedat buit. Gairebé 50 anys si tenim en compte que començava quan era un nen petit i que de ben segur que ara per molta Hanna Montana, J. Brothers... no en trobarem pas cap d'igual d'aquí a mig segle.

Molts l'han batejat com a nen prodigi, cantant, ballarí, figura mediàtica... n'hi ha que el recordarà com l'home que ens infundava por en el videoclip de Thriller, o bé per la genialitat de la seva música, d'altres per veure'l ensenyar el seu fill en el balcó d'un hotel de Berlin, o por la seva amistat amb en Macaulay Culkin o per la seva controvertida afició a dormir amb menors...

Entre tot, ningú pot negar que Michael Jackson era un fenòmen. Descansa en pau.


Billie Jean. 1982. Michael Jackson. Potser la cançó que més m'agrada.

0 comentarios: