Post 325: Europa s'enlaira a la recerca de l'origen de l'univers

L'Agència Espacial Europea, ESA, ha començat avui la recerca de l'origen de l'univers amb la posada en òrbita dels telescopis espacials Planck i Herschel, els dos més potents mai construïts. Fruit de 15 anys d'experimentació i amb una inversió de 1.700 milions d'euros, el coet Ariane 5 s'ha enlairat de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa, a les 13.12 hores GMT, per començar un viatge en solitari fins a la talaia d'observació. Situats a uns 1,5 milions de quilòmetres sobre la Terra, en un punt d'equilibri tant orbital com tèrmic, Planck i Herschel gaudiran d'un emplaçament privilegiat per observar les zones més llunyanes de l'univers.

"L'ESA ja està en ruta per conèixer els orígens de l'univers", ha afirmat minuts després de l'enlairament el director general de l'agència, Jean-Jacques Dordain, convençut d'haver fet "un gran pas per ampliar el coneixement humà". Els satèl·lits que transporten els dos telescopis trigaran un mes i mig aproximadament a arribar al punt d'observació i a partir de l'octubre començaran a enviar les dades que milers de científics esperen a terra per mirar de conèixer com es va formar el cosmos.

"És l'aposta més important de l'ESA en astronomia espacial", ha dit des de Kourou el coordinador de política científica de l'agència europea, Álvaro Giménez. El científic espanyol no va escapar a l'entusiasme general per una missió que "situa Europa en primera línia" de l'observació astronòmica de l'univers.

Uns 300 experts de 15 països han posat el seu gra de sorra per concebre i fabricar els dos telescopis espacials més moderns.
"Suposen un repte científic sense precedents, perquè calia desenvolupar-los a temperatures extremadament fredes", ha explicat Giménez. La baixa temperatura, pròxima al zero absolut -és a dir, menys 273 graus centígrads, que els convertirà en els objectes més freds de l'univers-, és la clau perquè Planck i Herschel treballin sense ingerències del mitjà extern. "Si no es fes a aquesta temperatura, seria com provar de veure les estrelles de dia", ha assenyalat Giménez.

En aquesta "aventura de l'arqueologia de l'univers", cadascun dels dos satèl·lits compleix una funció diferent. Batejat en honor del fundador de la teoria de la física quàntica, Planck té la missió més complexa. Els seus dos instruments d'observació s'endinsaran en els confins de l'univers il·luminat, allà on la llum es va alliberar de la matèria, uns 380.000 anys després del "big bang" que els científics situen fa 13.700 milions d'anys. "Provarem d'analitzar la primera foto que tenim de l'univers, per deduir el que va succeir després del "'big bang'", ha dit Giménez, que va qualificar la missió com "una espècie d'ecografia de l'univers".

Herschel mirarà més a prop, al moment de la formació de les estrelles, els planetes i les galàxies. "No podem indagar en l'origen del sistema solar perquè no es pot viatjar en el temps, però podem veure el que succeeix en sistemes similars que s'estan formant en l'actualitat", ha explicat Giménez. Dotat d'un mirall de 3,5 metres de diàmetre, el major enviat a l'espai fins al moment, Herschel funcionarà com un observatori normal i mirarà les parts de l'univers que decideixin els astrònoms des de la Terra.

A més de mirar més lluny que cap altre telescopi espacial, Herschel, que pren el seu nom del descobridor dels rajos infrarojos, se servirà d'un instrumental fotomètric per analitzar la composició de les substàncies primitives que van donar lloc a la conformació dels elements que formen el cosmos.

A diferència dels seus predecessors, com el Hubble, Plank i Herschel estan refrigerats amb heli, cosa que limita la seva vida, i estan situats a tanta distància que fa impossible l'enviament de missions per a la seva reparació. Herschel treballarà com a mínim durant tres anys, encara que en l'ESA confien que n'aguanti cinc. Plank té refrigerant per a un any i mig, però amb sort viurà un any suplementari. Durant aquest temps, les dades dels telescopis arribaran als centres de l'ESA a Cebreros (Espanya) i Austràlia. El processament de les dades tindrà lloc en el centre de Villafranca del Castillo, prop de Madrid.