Post 188: punt i a part

S'acaba l'any. Queden poques hores, de fet amb una mica més de 12 hores ja deixarem endarrera aquest 2008. Sempre els caps d'any són el moment que un aprofita per a fer balanç d'ell mateix, de les coses que s'han fet i les que no s'han pogut executar. Jo no vull pas ser menys i després de 188 dies acompanyant-vos a través d'aquest blog he de dir adéu.

No vull pas dir que deixo d'escriure, sinó que méteo des de barcelona ha arribat al seu punt i a part. La tasca que ha tingut fins ara ha estat acostar-vos l'actualitat de la meteorologia, la ciència, la tècnica, l'astronomia, el clima i curiositats musicals, maldecaps i altres cabòries que m'han passat al llarg de 188 dies, una mica més de 6 mesos.

méteo des de barcelona va començar al mig de l'estiu, una tarda que havia vingut a la platja i senzillament la calor m'emmandrava suficientment com per no sortir de casa, així que després de pensar-m'ho relativament poca estona vaig iniciar aquesta aventura literària.

Ara els canvis em porten a una nova feina, una nova ciutat i una nova llengua. Això fa obsolet el títol actual així que a partir de demà dia 1 de gener de 2009, començarà l'aventura de méteo desde madrid.

He dubtat una estona si ficar el títol en català o castellà desunint o unint les paraules "des de" al final he decidit utilitzar el castellà i és que a partir d'ara m'he proposat que uns quants dels posts que publicaré seran en castellà, d'aquesta manera, en part, s'ampliarà una mica l'origen dels lectors.

Madrid m'espera. D'aquí a un dia ja estaré vivint allà i explicant-vos les meves noves aventures. Espero que continueu fidels al blog i comentant com fins ara els escrits ja que és la manera en que uns i altres ens comuniquem.

Així que tingueu una bona sortida d'any i una bona entrada. A partir de demà méteo desde madrid.

Post 187: 2009, any astronòmic

L'any 2009 és dels astrònoms. Les estrelles, planetes, forats negres, però sobretot la relació dels habitants del planeta Terra amb l'Univers que ens envolta seran els grans protagonistes. El node nacional serà l'encarregat de treure endavant les activitats proposades a Espanya per a cel·lebrar el declarat per Any Internacional de l'Astronomia per la Unesco (AIA).

Els astrònoms, institucions i aficionats s'han posat mans a l'obra per a cel·lebrar el seu any i el resultat obtingut de moment és el reflex d'una bona feina. Lluny d'haver organitzat un any ple de grans paraules i pressupostos d'escàndol, el que s'han proposat fer és acostar, de veritat, l'Univers a la gent. Aquesta vegada és la primera que l'Astronomia és la protagonista d'un any internacional i l'excusa ha estat la commemoració dels 400 anys de l'ús del telescopi per part de Galileo Galilei per a realitzar observacions del cel.

L'Astronomia és precisament una de les ciències a les que més temps es dedica comparativament als meitjans, i segons alguns estudis, l'interés de l'opinió pública en els temes de l'espai és molt alt. Potser té una mica que veure amb aquesta innata curiositat de l'ésser humà per elevar la seva vista enlaire que recordem ,fou una de les activitats que li va permetre sobreviure com a espècie, al permetre crear l'agricultura a partir de l'observació dels cicles estacionals.

Però l'Astronomia no només té l'interès pel gran públic, sinó que també s'enfronta als científics a desafiaments fascinants per a resoldre, com la troballa de vida extraterrestre en alguns llocs potencials per això, com el planeta Mart, Europa (satèl·lit de Júpiter) o Encèlat (satèl·lit de Saturn) o acostar-se més a la veritat de teories cosmològiques actuals sobre l'origen, evolució i futur destí de l'Univers, que encara avui presenta moltes incògnites.

Al 2009 lo abstracte es concreta, s'enfoca i naixen les activitats, ja programades, el tret de sortida no serà amb l'última campanada d'aquest any 2008 (que durarà un segon més com a conseqüència de la desacceleració de la rotació de la Terra, pel que, s'haurà d'afegir al fet de que aquest any ha estat de traspàs, té un durada rècord!), sinó el 15 de gener, en una cerimonia d'obertura a la seu de la Unesco a París.

Post 186: les 10 millors fites científiques del 2008 (2/2)

Continuem parlant d'aquestes fites que han fet canviar lleugerament nocions científiques que hem tingut al llarg d'aquest any 2008 que d'aquí 48 hores desapareixerà.

6. trencar aigua per obtenir energia. És una resposta per solucionar el problema energètic mundial. Si hem d'obtenir hidrògen per a generar energia el recurs inesgotable és l'aigua.

Per a trencar la mol·lècula d'hidrògen i oxígen, els experts han creat aquest any un nou catalitzador a base de cobalt i fòsfor. Anteriorment, s'utilitzava platí, un metall car i estrany, massa complicar per la seva aplicació industrial. El cobal és un pas més endavant. És més abundant, tot i que resulta lent a l'hora de trencar les mol·lècules d'aigua per a aplicar-ho a escala industrial. Però és un gran pas cap a un futur de les noves energies renovables.

7. la balança de protons. El 99% de la massa que veiem està composta de protons. Els protons és troben dins del nucli de l'àtom juntament amb els neutrons. Els protons estan compostos de petites partícules anomenades quartks i glions, units per una cola i la seva cohesió els fa responsable del 95% de la massa del protó. Doncs bé, físics europeus han utilitzat un model d'equacions de la física i superordinadors per a calcular la massa del protó amb un error de només un 2 per cent. En definitiva, han construït una balança per a calcular el pes de tot el què es coneix, l'Univers, per exemple.

8. ADN més barat de seqüenciar. Seqüenciar el genoma d'una persona per només uns 3500 euros. És algo que estarà a l'abast d'algunes companyies de biotecnologia molt aviat. Durant aquest any, les noves tècniques, que utilitcen fluorescència i una xarxa de potents ordinadors, han aconseguit possar sobre la taula el genoma d'un asiàtic, un africà i pacient de càncer.Per no parlar del 80% dels gens del mamut, o els gens mitocondrials de l'home del Neardental.

9. la pel·lícula d'un embrió. Al complet. No menys que 16000 cèl·lules ballant de forma intrincada durant el primer dia del desenvolupament d'un embrió del peix zebra. Investigadors alemanys han enregistrat el fet amb un detall increïble, mai vist abans. Gràcies als ordinadors, han pogut rastrejar als grups de cèl·lules per a veure com es dispossen, per exemple, per a formar la retina.

El temps real, abans era impensable, degut a l'inconvenient de tenir que envoltar sota condicions de llum i calor que assecaven el material biològic. Ara gràcies a un escanner per làser, és possible seguir el destí de cada cèl·lula, i possiblement, dins de no molt, tinguem la pel·lícula completa.

10. grasses de colors. El teixit adipós marró és un combustible que escalfa el cos humà, molt diferent de la grassa blanca, que acumula l'energia, i els quilos quan la dieta és més que excessiva. Durant 400 anys es pensava que els dos tipus de greixos procedien d'un mateix tipus de cèl·lules. Ara s'ha descobert que la grassa marró pot transformar-se en múscul i viceversa, gràcies a la inactivació d'un gen. L'estudi s'ha fet en ratolins. Si es crema aquesta grassa marró, es pot ajudar a cremar la blanca, la dels mitxelins. De moment, només és una promesa, però la fita pot revolucionar els tractaments contra l'obsesitat.

Post 185: les 10 millors fites científiques del 2008 (1/2)

S'acaba l'any. És el moment de fer balanç d'aquest 2008 i engegar així l'any nou amb noves fites a supererar. La ciència progressa cada dia una mica més depressa i fins i tot podriem dir que ho fa cada vegada a un ritme més ràpid que dècades o anys enrerra.

Durant l'estiu, investigadors de la Universitat de Harvard van aconseguir extreure cèl·lules de la pell de pacients de la terrible malaltia Esclerosis Lateral Amiotrófica (ELA). Les van cultivar i mitjançant una tècnica d'ingenieria genètica, les revertirin al seu estat embrionari, i a partir d'allí, les induïren a convertir-se en neurones motores.

Com aquesta moltes altres fites s'han aconseguit al llarg de tot l'any, Science, en publica unes quantes que repassarem entre avui i demà.


1. dos consideracions importants: en el cas dels pacients amb ELA, les neurones motores obtingudes no serveixen encara per a una potencial cura regenerativa, doncs procedeixen de cèl·lules malaltes i són per tant innútils, però sí que serveixen comun model perfecte per a estudiar la malaltia, i especialment, veure el que falla en aquestes neurones. Malgrat tot, en aquest cas la reprogramació cèl·lular no necessita destruïr embrions, pelque supossa un avanç important per salvar-se de la línia ètica.

Per una altra banda, el refinament de la tècnica, juntament amb la inegenieria genètica, obre una perspectiva per a que en un futur els expertis produeixin teixit nerviós sa a partir d'aquests pacients, i utilitzar-lo com a teràpida.

Però aquest futur encara té que arribar. En perspectiva, estem a la prehistòria de la ingenieria cèl·lular, però aquest començament sembla prometedor.

2. planetes extrasolars en directe: l'observació directa de planetes extrasolars orbitant la seva estrella constitueix una fita història per als astrònoms, a la recerca ja d'altres móns semblants al nostre. S'han catalogat més de 300 planetes. Hi ha una mira especial, en tres móns que orbiten una estrella anomenada HR 8799, que es troba a 128 anys llum de la Terra. Aquests móns tenen una mida unes 10 vegades més gran que Júpiter i estan a una distànica que oscil·la entre les 24 a 68 vegades més gran que la del nostre planeta vers el Sol.

3. seqüenciar el càncer: els experts estan aplicant les noves tècniques de seqüenciació per a llegir el genoma dels tumors dels pacients, especialment en casos de càncer terrible com el de pancrees o el de pulmó. El catàleg de nous gens està augmentant ràpidament. El projecte Càncer Genoma promet revolucionar els tractaments actuals, tot i que necessita temps i més investigació. Però sembla que el futur consisteix en tractaments cada vegada més individualitzats, atacant així a un tumor per diversos llocs, intentant així trencar el seu metabolisme.

4. més superconductors: aquest any, investigadors xinessos i japonessos han creat un nou tipus de superconductor a base de compostos de ferro que no opossen resistència al pas de l'electricitat a unes temperatures considerades altes pels experts en superconductivitat: 217º sota zero. La recerca d'un material gairebé màgic en la que les pèrdues de transferència d'energia siguin nul·les continua impulsant aquesta carrera cap a un futur només possible per la ciència ficció. El rècord està fins ara, a uns compostos de coure que són superconductors a -138º sota zero, descoberts al 1986.

5. proteÏnes en acció: vivim gràcies a les proteïnes, i precissament perquè aquestes mol·lècules s'han especialitzat en interaccionar i caçar a altres mol·lècules, accelerant el metabolisme i les reaccions químiques de forma descomunal. En essència, això és la vida: reaccions i transformacions increïblement accelerades a una velocitat inimaginable de metabolits i substàncies. Ara, investigadors alemanys i nordamericans han esbrinat, gràcies a una tècnica de visualització, que les proteïnes intenten diverses configuracions abans d'encaixar en un substrat. A la base del procés també hi ha les malalties, entre d'altres fenòmens biològics, com el desenvolupament i l'expressió d'aquestes proteïnes en els teixits.

Post 184: neu a cotes baixes

Ahir va nevar. Ho va fer en cotes baixes, això implica per sota dels 300 metres. La neu va arribar a llocs poc freqüentats per aquest meteor com és el Pla de Lleida.
Evidentment, quatre flocs que cauen fan col·lapsar totes les vies per la manca de rescursos i d'unes infraestructures molts cops deficients.
A l'altura de Tàrrega prop de les sis de la tarda va veure's tallada durant estona i després va ser necessari l'ús d'equipaments especials. Uns equipaments que les persones que viuen al pla no acostumen a tenir a mà.
Les llevaneus, funcionaven? bé, no ho justificarem perquè van trigar fins a altes hores de la matinada a obrir el pas per moltes vies principals que comunicaven amb Barcelona i Girona.

Uns país nevat. Almenys fa maco per Nadal. Per cert, fixeu-vos en la capçalera que ha tornat a canviar.

Post 183: informe preliminar sobre el comportament climàtic de 2008

Des de l'any 1971 el període gener-novembre d'aquest any ocupa el lloc trenta-dosè en ordre creixent de temperatures mitjanes a la península i les Balears. Amb una mitjana estimada de 15,8ºC i encara amb una tardor molt freda, aquest any té un caràcter càlid (sobre el període 1971-2000), igualant-se pràcticament amb les temperatures mitjanes de l'any anterior i del 2000, però des de 1996 aquests tres anys són els més
Desde el año 1971 el periodo enero-noviembre de este año ocupa el puesto trigésimo segundo en orden creciente de temperaturas medias en la España peninsular y Baleares. Con una media estimada de 15.8 ºC y aún con un otoño muy frío, este año tiene un carácter cálido (sobre el periodo 1971-2000), igualándose prácticamente en temperatura media al año anterior y al 2000, pero desde 1996 estos tres años son los más càlids.

Si s'exten el període d'anàlisi per incloure els dies que protem de desembre, aquest any resulta el més fred des de 1996, amb una mitjana de 15,5ºC

A Canàries la temperatura mitjana estimada en el període gener-novembre és de 19,6ºC el que la situa aquest any en el lloc 32è des de 1971, en ordre creixent de temperatures mitjanes. El caràcter d'aquest any amb relació al període de referència 1971-2000 és de molt càlid. El més càlid de la sèrie ha estat 1998 amb 20,14ºC de temperature mitjana.

Post 182: caga tió

És Nadal avui i s'ha de fer cager el tió. Que millor que aprofitar aquesta cançó dels gossos utilitzada per a promocionar el Nadal de Canal Català.


Lo més bonic de tot plegat és que hi surten dos companys de la radio.
BON NADAL
.

Post 181: Iglú

Un iglú (casa en igluit) és una casa de neu, un refugi construït amb blocs de neu que generalment té la forma de cúpula. Els iglús s'associent normalment amb els esquimals, que els han fet servir com a refugi temporal per als caçadors durant l'hivern.

La seva construcció fàcil i barata la converteix en una alternativa de vivenda per als habitants de zones gelades des d'un altre tipus d'estructures que resulta molt onerós, per l'altra banda, serveix d'abric i la seguretat necessària, servint com a vivenda permanent depenent de la mida i el manteniment. Existeixen diversos models i formes de decoració, però la més comú és la cúpula.
Hi ha fonamentalment, tres tipus d'iglú, els quals s'utilitzen segons la funció que hagin de complir:
- el més epetit es construeix com un resguard temporal per a caçadors que lluny de casa, s'aventuren en el gel per obtenir aliment. L'ús és fonamentalment per a resguardar-se de la nit i té una durada relativament curta.
- existeixen els de mida mitjana, els quals serveixen com a llar familiar, allotjant-se en una única habitació com a espai de descans, la seva durada és de mig-permanència i requereix un manteniment constant, guardant així l'estabilitat estructural.
- també existeixen els grans iglús, capaços d'albergar fins a 20 persones, són permanents i poden ser una construcció gegant dividida en habitacions, també pode nser una sèrie d'iglús petits interconnectats per túnels, creant un complex habitacional a la neu. Té que tenir-se en compte que per a la construcció d'aquest iglú, ha d'haver-hi un acord comunitari.

La característica fonamental de l'iglú és que està fet amb forma de cúpula, el que li permet que la seva construcció no requereix de cap estructura de suport, sostenint el pes de cada bloc a l'inferior. Si la neu ha estat ben comptada i pulida per que l'estructura es mantingui fort, un iglú ha de tenir la capacitat de suportar una persona parada dalt de tot i no ensorrar-se.

La superfície d'on es treuran els blocs de neu hauran de servir com a pis de la meitat frontal de l'iglú, deixant una part posterior elevada que serveix com a llit. La disposició dels blocs en forma de base es circular, colocant un prim suport en una bora i fent-ho més gran amb els blocs a mesura que avancem amunt. Es construeix en espiral i s'eleva fins a l'altura de la seva estructura fins tancar el cim.

La porta ha de ser petita, ubicada a la base de la construcció. A vegades, es cava un túnel que evita que es filtri el fred per la porta, el qual fa que la temperatura de l'iglú es mantingui més càlida que a fora. La temperatura interna pot oscil·lar entre els -7 i els 16ºC. La porta d'accés ha d'orientar-se a sotavent.

No s'ha d'oblidar col·locar un orifici raonablement gran a la part superior (no a dalt de tot) de la construcció, el qual servirà per a l'evacuació de gasos tòxics. De no fer-se així, l'estructura acumularà els gasos, convertint-los en un claustre letal per a qui l'habiten. Adicionalment, poden convertir-se en un claustre letal per a qui l'habiten. Adicionalment també s'hi pot ficar una petita finestra, que pot servir per a donar visibilitat i per a una ventilació més gran.

Tot plegat era per dir que a Grau Roig han muntat un hotel, Principat d'Andorra.

Post 180: PLASEQCAT

Ahir llegiem en titulars que un núvol tòxic al polígon industrial de Granollers ha obligat a desallotjar la vintena de treballadors de l'empresa de reciclatge de ferro on s'ha originat i ha obligat també a activar el Pla d'Emergències del Sector Químic de Catalunya. Tot apunta que el núvol, que ja està totalment dissipat, s'hauria originat durant un procés de desballestament de ferralla. Segons les primeres investigacions, s'hauria rebentat un recipient que contenia un producte encara per identificar, tot i que no es descarta que fos d'àcid cítric, i ha creat un núvol blanquinós, irritant i d'una olor molt forta. El núvol ha provocat irritació als ulls i al nas a diversos treballadors. El pla d'emergències químiques ja està desactivat.


Ara bé, en què consisteix el Pla d'Emergències del Sector Químic?
El Pla d’ Emergència Exterior és el marc orgànic i funcional per a fer front a les emergències per accidents greus amb substàncies perilloses prèviament analitzats, classificats i majoritàriament avaluats. En ell s’estableix l’esquema de coordinació de les autoritats, organismes i serveis cridats a intervenir, els recursos humans i materials necessaris per a la seva aplicació i les mesures de protecció més idònies.

El procediment en l'actuació
- Sonen les sirenes i ens avisen del problema,
- S'han de sintonitzar Catalunya Radio o Radio Nacional de España i seguir les indicacions que faciliten.
- Cal tancar-nos a casa per evitar el contacte amb la contaminació i a la vegada tancar els sistemes condicionats.
- Esperar un so de finalització del pla, és un so peculiar, llarg i d'uns 30 segons de durada.

Categories del Pla
- Categoria 1: Accidents que suposin danys materials només a l'interior de la instal·lació industrial. En aquests, no hi ha danys a l'exterior de la instal·lació industrial.
- Categoria 2: Accidents que suposin víctimes i danys materials a la instal·lació industrial. Les repercussions a l'exterior es limiten a danys lleus, o a efectes negatius al medi ambient en zones limitades.
- Categoria 3: Accidents que suposin víctimes, danys materials greus o alteracions serioses del medi ambient en zones extenses, a l'exterior de la instal·lació industrial.

Post 179: loteria

Al 2036, el meteorit Aphophis, amb els seus 500 metres de diàmetre, podria xocar contra la Terra, provocant una explosió equivalent a 40.000 bombes atòmiques.

Malgrat tot, la probabilitat és mínima: una entre 45.000 de que quan es produeixi l'impacte, o el que és el mateix, quasi el doble de les possibilitats de que el dia 22 de desembre toqui el Gordo de la Loteria de Nadal.

Els números són trapelles. Si comprem només un únic dècim de 20 euros, tindrem una d'entre 85.000 opcions de guanyar el gran premi.

Més encara, si féssim l'inversió de la nostra vida per a paliar a la desesperada els efectes de la crisi i compréssim 1000 euros en dècims (uns 50 números diferents), tindríem que esperar uns 1700 anys de mitjana per a que el sorteig ens honrés amb els 300.000 euros del Gordo.

La gent creu que és una possible inversió per a sortir de la crisi, la loteria, malgrat tot, si apostes molt, el més probable que passi és que perdis molt, segons els estadístics.

La desitjada "pedrera"
En realitat, la clau d'aquesta creença no està en les possibilitats de que toqui el Gordo, sinó recollir alguna cosa. I és que, mentres altres jocs com la Loteria Primitiva compten amb una probabilitat d'una entre 14 milions de que toqui el Gordo, és més probable que et caigui un raig, la de Nadal redueix el camp de possibilitats.

A més a més, comta amb l'avantatge de que sempre dóna premi, perquè dels 85.000 números que es venen dels que 13334 tindran algun tipus de premi o, el que és el mateix, un de cada sis.

Com que un de cada sis toca la gent té la sensació de que toca molt. En canvi, si tots recuperèssim lo invertit no seria un negoci, perquè tot el món té aquesta sensació.

El truc està en els reintegraments. És cert que un de cada sis números té premi, però el més probable és que el dim simplement ens retorni lo invertit (20 euros) a través del reintegrament.

Dels 13334 premis, 8449 són reintegraments, és més, uns altres 4816 ens donaria tant sols 100 euros.

D'aquesta forma, les probabilitats de guanyar un premi realment suculent, més de 1000 euros el dim, es redueix a una d'entre 5000.

Nombrés amb més sort que d'altres?
Ara bé, acceptant que les probabilitats són baixes, existeix algun mètode per a tentar la sort amb algun tipus de garantia.

Com que tots els números són iguals no hi ha cap forma de que un tingui més possibilitats que uns altres, cosa contrària a la Travessa.

A la travessa (quiniela), no existeix la mateixa probabilitat de que el Barça guanyi en el seu camp al cua de la lliga que aquest faci el mateix amb els culés, per molt que la possibilitat freda del 1-X-2 indica un 33% de probabilitats de victòria per a cada equip.

La Bruixa d'Or
Així les coses, per guanyar la loteria de Nadal tant fa que comprem el dècim a l'administració del barri que a La Bruixa d'Or, que ho facis a la teva ciutat o a l'altra punta de la península: sempre hi haurà una única possibilitat d'entre 85000, un just 0,0011%.

Un exemple: un joc en el que només puguin tocar tres números: l'1, el 2 i el 3. L'1 es ven a Bilabo, el 2 a Madrid i el 3 a València. Comprant un únic dècim en qualsevol de les tres ciutats tenim un 33% de possibilitats de que ens toqui i el mateix passa amb la Loteria a una escala molt més gran.

Si comprem un dècim en cada una de les 52 provincies tenen la mateixa possibilitat que si comprem 52 dècims a l'administració al costat de casa.

Malgrat tot, casos com La Bruixa d'Or distorcionen el sistema. És normal que toqui més a La Bruixa d'Or, perquè té el 10% dels números, que en una altra administració. Malgrat tot, al comprar el teu bitllet a La Bruija i les seves possibilitats són les mateixes: 1 entre 85000.

No hi ha números dolents
Igualment passa amb el cas dels anomenats números estranys o gafats. Les seves possibilitats objectives de sortir són les mateixes, només que al ser menys en el bombo que els números normals o bonics es porten el Gordo amb menys freqüència.

Per exemple, en el mateix joc dels daus està clar que és més probable que surti un nombre impar (l'1 o el 3) que un de parell (el 2), malgrat tot, si comprem el 2 tenim les mateixes possibilitats d'aconseguir el premi, perquè cada vegada surti del bombo un únic número, sigui par o imparell, bonic o lleig.

Així doncs, la decissió conscient és jugar sabent que el més probable és que perdem els 20 euros, com cada any, però en el fons, i si toca?

Post 178: entrem a l'hivern

Ja hi som. Bé, encara falten unes hores però avui arribem a l'hivern. Serà a la 1h i 4 minuts d'aquesta tarda.

L'hivern és una estació que la caracteritzarem per un ambient fred, sense massa pluja, amb algunes nuvolades, amb boires, amb vent... un hivern que avui comença i s'allargarà al llarg de 3 mesos.

Tradicionalment l'hivern és una època de tancament, d'estar a casa, amb la família, llargs dinars amb sobretaula i postres peculiars com els torrons o els polvorons. Per mi aquest cas l'hivern em portarà canvis, canvis molt importants i a tots els nivells.

De fet si estàs llegint aquestes línies i aixeques la vista enlaire veuràs que la capçalera presenta un terç diferent a lo normal i és que méteo des de barcelona canviarà molt aviat.

Canvis. Aquesta paraula màgica que implica girs de 180º. Els canvis són poderosos. I com que no podia ser menys, aquí teniu una cançó:

Change de Taylor Swift

Post 177: radiosondatge de Barcelona

Fa uns dies s'ha fet públic que el radiosondatge de Barcelona s'integraria juntament amb d'altres de la Península dins la xarxa europea de radisondatges.

Des de fa 10 anys, el Servei Meteorològic de Catalunya, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, realitza diàriament dos radiosondatges a Barcelona. A partir d’ara, les dades dels radiosondatges a Catalunya s’integren a la Xarxa Meteorològica Mundial i seran utilitzades i aprofitades per tota la comunitat meteorològica internacional. Dos cops al dia, des de la Facultat de Física de la UB, es fan radiosondatges per obtenir de dades de l’estat de l’atmosfera en els primers 25 - 30 km d’altura.

Aquestes observacions, que són úniques a tot Catalunya, s’han de realitzar en el mateix instant a molts punts del planeta per tal de poder caracteritzar amb la màxima precisió possible l’estat de l’atmosfera arreu.

Tal com s’ha comentat anteriorment, el radiosondatge té molta utilitat com a tal però és fonamental compartir aquesta informació amb el països veïns. El Servei Meteorològic de Catalunya ha estat treballant els darrers anys per aconseguir internacionalitzar les dades procedents del radiosondatge de Barcelona. Ha estat un llarg procés de tramitació però finalment s’ha aconseguit assolir la integració de les dades del radiosondatge de Barcelona als butlletins d’intercanvi regional de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), és a dir ja es forma part de Xarxa Meteorològica Mundial. Amb aquest nou objectiu assolit la informació obtinguda a Catalunya serà utilitzada i aprofitada per tota la comunitat meteorològica internacional.

Actualment es disposen dades de més de 1500 estacions de radiosondatge. Tota aquesta informació s’ha de compartir entre els diferents serveis meteorològics per introduir-se en els diferents processos d’observació i de predicció.

Així doncs ens fiquem al mateix nivell que Zaragoza, Madrid, París, Londres...

Post 176: octubre molt fred

La tardor de 2008 ha resultat molt freda en el conjunt de la península i Balears, amb unes temperatures mitjanes estimades de 14,8ºC, el que ho situa en el nové lloc dels més fres des de 1965, essent a més a més el més fred des de 1993.

Ha estat molt fred a la vessant atlàntica, i fred a la vessant mediterrània (incloent Balears), mentres que Canàries ha estat en promig normal tot i que amb diferències entre les illes.

Els mesos de setembre i octubre tingueren caràcter fred al quadrant nord-occidental peninsular, i petites àrees de llevant i sud-est, però fou el mes de novembre amb un caràcter general de molt fred, amb alguns observatoris que tingueren caràcter extremat, que establí el caràcter conjunt de la tardor.

En relació amb el període des de 1961, es produïren episodis extraordinariament fres. Foren els següents:

Font: Agencia Estatal de Meteorologia. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.
EH = Extremadament Humit: les precipitacions sobrepassen el valor màxim registrat en el període de referència 1971 - 2000.
MH = Molt fred: f<20%. h =" Humit:" n =" Normal:" s =" Sec:" ms =" Molt">80%
ES = Extremadament sec: les precipitacions no arriben al valor mínim registrat en el període de referència 1971 - 2000.



1. En els primers dies de setembre en una àrea molt reduïda de les Ries Baixes.
2. Entre el 27 d'octubre i el 5 de novembre els dos terços occidentals de la Península.
3. Un tercer episodi fred i el de major intensitat fou en els últims dies de novembre, del 25 al 30, s'establiren mínims històrics a Castilla y León, Extremadura, àrees del nord-est de Castilla - La Mancha i sud-est peninsular.

L'episosi més càlid es presentà entre els dies 13 i 17 d'octubre en àrees del nord-est peninsular des de la desembocadura de l'Ebre a Barcelona. Un episodi de menor extensió, també a Barcelona, passà a primers de setembre.

Font: Agencia Estatal de Meteorologia. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.
EC = Extremadament Càlid: les temperatures sobrepassen el valor màxim registrat en el període de referència 1971 - 2000.
MC = Molt càlid: f < c =" Càlid:" n =" Normal:" f =" Fred:" mf =" Molt" ef =" Extremadament">


La precipitació

La tardor ha estat nromal en el conjunt per a la península i Balears pel que fa a les precipitacions, amb una precipitació mitjana estimada de 166 mm. Les zones menys favorables per les pluges de tardor s'han localitzat al sud de Galícia i León, extrem NE de Catalunya i nord d'Extremadura, que han tingut un caràcter molt sec. En canvi gran part de la serralada cantàbrica, zona centre, extrem SE peninsular i sud d'Andalucia han estat molt humides.

Malgrat que el setembre fou predominantment sec al terç nord peninsular, i novembre fou molt sec en moltes zones de l'interior, el caràcter humid o superior d'octubre regulà el comportament normal de les precipitacions per al conjunt del país.

Hi van haver alguns episodis de més de 20 dies amb precipitacions extraordinàriament baixes al setembre i novembre en observatoris de la mitat sud peninsular i d'Eivissa. A finals d'octubre es van produïr en punts tant diferents com Santiago de Compostela i Barcelona.

Post 175: l'any més fred del segle XXI a Espanya

L'Agencia Estatal de Meteorología considera l'any 2008 com el més fred del segle XXI a Espanya, malgrat el seu caràcter càlid. A aquesta calificació ajuda especialment un règim de temperatures inferiors a lo normal des de finals d'agost prolongada durant la tardor, que està essent el més gèlid dels últims 15 anys.

L'AEMET indicà a la presentació del balanç meteorològic anual que 2008 ocuparia el lloc 32 des de 1971 en quant a creixement de temperatures mitges a Espanya. A Canaries, el caràcter d'aquest any fou de "molt fred", tot i que el més càlid des de 1971 a 2000 fou 1998, mentres que la tardor tingué un promig "normal".

Així mateix, precisà que aquesta tardor ha estat "molt freda" a la Península i Balears, amb una temperatura mitjana estimada en 14,8ºC, el que la situa en el novè lloc des de 1965. Malgrat tot, fou molt fred a la vessant atlàtnica i fred a la mediterrània, a Canàries mantingué un promig normal. Aquest any no s'interpreta amb un canvi a la tendència del canvi climàtic, d'augment de les temperatures, sinó que sembla que entre d'altres causes aquest refredament es degut a La Niña (fenòmen climatològic).

Per un altre costat, l'AEMET indicà que des de que començà l'any hidrològic (de l'1 d'octubre al 30 de setembre), s'ha registrat un 15% més de lo normal en pluges. Des de l'1 d'octubre al 9 de desembre es recolliren 194 mm, quan la mitjana en aquest període és de 168 mm.

Finalment, adelantaren que es preveu que aquest gener de 2009 al març de 2009 s'espera tendir a un règim de precipitacions per sota de lo normal pràcticament a tot Espanya, al temps que s'espera que els termòmetres registren dades per damunt de lo normal, tot i que a Canàries seran més baixes de lo normal. Sembla que serà sec i que amb pocs temporals atlàntics, el que donarà lloc a que sigui l'escassetat de l'aigua al terç oest.

De moment, des de la data actual fins al dia de Cap d'Any es preveu un temps tranquil i una situació anticiclònica, que deixarà boires algunes precipitacions dèbils, sobre tot a les Balears. Malgrat tot, advertiren que a partir del dia 25 empitjorarà el temps a la meitat oriental de la Península, centre i cantàbric.

Post 174: pantans plens i fonts buides

El govern va decidir ahir que els municipis de les conques del Ter i el Llobregat –entre ells, Barcelona– ja no es troben en situació d'excepcionalitat 1 (o alerta) previst en el decret de sequera. En conseqüència, deixaran de tenir efecte algunes de les restriccions de menys importància en vigor des de fa gairebé un any. Aquesta decisió s'adopta –amb evident retard– com a conseqüència de la recuperació del volum d’aigua als embassaments del Ter i el Llobregat, que ahir estaven al 72,73% de la capacitat.

No obstant això, el govern va decidir també ahir que el decret de sequera (que podria haver quedat sense efecte el 31 d’aquest mes) serà prorrogat –és a dir, continuarà en vigor–, per al conjunt de conques internes de Catalunya fins que “es recuperi clarament l'estat de les reserves embassades” a la conca de la Muga (Alt Empordà), que està en situació d'excepcionalitat 2.

La pròrroga del decret de sequera implica també que es mantenen tres restriccions en l’ús de l’aigua potable en el conjunt de les conques internes de Catalunya. Així, segons l’article 13 de decret prorrogat, “les entitats locals no podran destinar aigua apta per al consum humà per al funcionament de fonts ornamentals”, “només es recorrerà a la utilització d'aigua apta per al consum humà per a neteja de carrers quan sigui imprescindible” i “la utilització d’aigua apta per al consum humà per al reg de jardins públics es reduirà al mínim imprescindible”.

És a dir, els embassaments del Ter i el Llobregat estan gairebé plens, les muntanyes acumulen grans quantitats de neu i els rius han recuperat el seu cabal, però 185 de les 285 fonts ornamentals de Barcelona que no disposen de recursos d’aigua subterrània o reciclada (i centenars de fonts més en altres municipis) continuaran seques fins que el govern trobi una solució al problema de falta d’aigua a un part de l'Alt Empordà.

La contradicció entre la situació dels pantans de la conca de la Muga i les restriccions en l'ús de l’aigua a la conca del Ter i el Llobregat és més que evident si es recorda que l'estalvi d’aigua a l’àrea de Barcelona –encara que només sigui en les fonts i els jardins– no pot ajudar en absolut a la recuperació dels recursos a l'Alt Empordà. En aquest sentit, sembla evident que el govern ha renunciat a modificar el decret de sequera –cosa que sí que va fer al mes de juny– per adaptar la normativa a la realitat actual.

L'Ajuntament hi recorrerà
Com era d'esperar, l'Ajuntament de Barcelona es va mostrar ahir contrariat per la decisió del govern i va anunciar que demanarà un permís especial per poder omplir les 185 fonts afectades i mantenir-les en marxa fent recircular l’aigua. La reclamació de l'Ajuntament de Barcelona està avalada pel relativament petit volum d’aigua que es necessita per omplir les fonts ornamentals i, per altra banda, pel notable esforç d’estalvi d'aigua que han fet els ciutadans i el consistori des de l'inici de la crisi de la sequera.

Durant els últims mesos, Barcelona ha expressat la seva preocupació per la sequera de les fonts ornamentals en diverses ocasions. Fins ara, però, el departament de Medi Ambient i Habitatge no-més ha acceptat concedir un permís especial per omplir algunes de les fonts afectades coincidint amb les Festes de la Mercè.

La pròrroga automàtica del decret de sequera aprovada ahir –que no adapta el seu contingut a la situació actual– comportarà en conseqüència una nova escalada de burocràcia: els ajuntaments hauran de demanar permisos especials i la Generalitat haurà d’analitzar els casos un per un, aprovar els permisos que consideri oportuns i vigilar que els Ajuntaments compleixin les condicions dels permisos aprovats.

Inversions a l'Empordà
L'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) calcula que si les pluges no ho eviten, la conca de la Muga (33 municipis) entrarà en situació d'emergència la primavera del 2009. Tot i amb això, l'ACA indica que l’abastament domèstic “està garantit més enllà d’aquest horitzó” (sense especificar si existeix una data en què es podrien registrar restriccions directes).

Durant els últims mesos, l'ACA realitza obres per recuperar pous en desús i posar-ne en marxa de nous a diferents punts de la zona de l’'Alt Empordà afectada per la falta de pluges.

Post 173: novembre molt fred

El mesde novembre ha tingut un caràcter tèrmic molt fred per al conjunt de tot el país. La temperatura mitjana estiamda per a l'àrea peninsular fou de 9,1ºC, a les Balears de 14,3ºC i a les cotes baixes de Canàries de 19,9ºC. El valor mitjà del conjunt ocupa el lloc número 6è de temperatures més baixes als últimes 48 anys per al mes de novembre, lluny dels 8,1ºC de 1966 i d'altres quatre anys en que estiguessin per sota els 9,0ºC.

Les àrees caracteritzades únicament com a fredes, es distribueixen al llarg del Cantàbric Oriental, a l'àrea septentrional del Duero i de l'Ebre, a Catalunya i en algunes illes d'ambdós arxipèlags. Hi ha hagut petites àrees amb qualificacions d'extremadament fred d'irregular distribució; a destacar per la longitud de les seves sèries els casos d'Alacant i Granada amb reducció entre 2 i 3 dècimes del mínim anterior de 1999.

El comportament de màximes i mínimes fou lleugerament diferent, essent les primeres de caràcter molt fred i les segones de caràcter fred per al conjunt del país. Entre els dies 29 i 30 s'establiren nous registres mínims de la màxima diària de novembre en punts tant allunyats com: Lugo, Vigo, Granada i el sud de Tenerife.

Els dies més freds es concentraren a les últimes desenes del mes, concretament al període del 25 al 30. S'establiren mínimes de temperatura mtija des del 1961 en punts de Castella i Lleó, Madrid, Castella La Mancha, Teruel i el sud-est peninsular amb valors mtijans-inferiors als de 1969 o 1977. Els dies més càlids, en períodes superiors a tres dies, es presentaren en una àrea reduïda entre La Rioja i nord de Navarra entre els dies 21 i 23 amb temperatures mtijanes de caràcter molt càlid en relació a períodes semblants del Període de Referència.

Temperatura al novembre de 2008
Font: Agencia Estatal de Meteorología. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino
EC = Extremadament Càlid. Les temepratures sobrepassen el valor màxim registrat en el període de referència 1971 - 2000.
MC = Molt càlid: f < c =" Càlid:" n =" Normal:" f =" Fred:" mf =" Molt">= 80%.
EF = Extremadament fred: les temperatures no arriben al valor mínim registrat en el període de referència 1971 - 2000.

Pel que respecta a les precipitacions, el mes ha tingut caràcter sec per al conjunt peninsular i l'arxipèlag Canari.

Hi van haver diferències entre ambdós vessants peninsulars. Malgrat la contribució de la conca Nord amb precipitacions de caràcter molt humit, la vessant Atlàntica (amb Cantàbria) ha tingut un caràcter sec amb una precipitació mitjana estimada de 51,1 l/m2; en tant que la vessant Mediterrània ha tingut un caràcter normal amb una mitjana de 39,9 l/m2, tot i que lluny dels 147 de 1962 i de quantitats una mica menors en d'altres anys intermedis com l'actual. Fou molt humid en petites àrees de La Rioja i Almeria.

El caràcter sec, dominant a les dos mesetes i Andalucia Occidental, arribà a ésser molt sec al Bajo Duero i en gran part de la conca del Tajo. A Càceres registraren el mínim de novembre en els últims 25 anys amb 12,6 l/m2. A Ceuta, amb registres totals de 317,3 l/m2, establiren un nou màxim al novembre en la seva ubicació actual; aquestes precipitacions total foren també la màxima registrada dels dos observatoris tractats.

La precipitació màxima diaria (mitjana de 7 a 7 hores) la registraren el dia 26 a Ceuta amb 106,1 l/m2, que són record a l'actual ubicació. Uns altres registres diaris importants foren els de Santander (72,2 l/m2), Bilbao (55,4 l/m2) i Fuenterrabia (51,7 l/m2) corresponents el dia 2 i Melilla (68,9 l/m2 el dia 30). Foren efemèrides d'aquesta variable a Palma de Mallorca amb 50,0 l/m2 el dia 4 i a Logroño amb 39,1 l/m2 sobre sèries de més de 30 anys.

Post 172: un terratrèmol que fa erupcionar un volcà

Anant en contra de tot el que es pensava fins ara, un equip d'investigadors de la Universitat d'Oxford (Anglaterra) ha arribat a la conclusió de que els terratrèmols de gran magnitud poden desencadenar erupcions als volcans propers.

L'equip en qüestió, dirigit per Sebastian Watt, ha estudiat l'historial de terratrèmols i erupcions volcàniques al sud de Xile des de 1835, any en el que Charles Darwin ja suggeria la possibilitat de que hi hagués una connexió entre els dos fenòmens.

La suggerència de Darwin ha comptat amb pocs adeptes entre geòlegs i vulcanòlegs, entre els que la creencia general és que hi ha pocs casos que permeten vincular els tremolors de terra amb posteriors erupcions volcàniques, i que no hi ha evidència científica que permeti parlar d'alguna cosa més que coincidències.

La investigació dels geòlegs d'Oxford, que apareix a l'últim número de la revista Earth and Planetary Science Letters, contradiu aquesta creença i defensa que quan hi ha un terratrèmol superior a 8 graus a l'escala de Richter els volcans que estan a menys de 500 quilòmetres de l'epicentre reaccionen.

Els professors d'Oxford estudiaren els registres històrics dels últims 150 anys i descobrirem que l'activitat volcànica s'incrementà durant almenys un any després de cada sistema (més de 8 gruas) que remogué el sud de Xile en aquest període.

L'estudi posa l'exemple de les dos grans saccejades sísmiques registrades a Xile al segle XX: la de 1906 i la de 1960 (la més fort de la història amb una magnitud de 9,6 graus), després de les quals hi va haver activitat en set volcans durant un any, quan lo normal és que es produeixi una erupció anual de mitjana.

Segons el director de l'estudi, sembla demostrar-se que les ones sísmiques generades per la ruptura dels terratrèmols poden activar una erupció, agitant o sacsejant la lava que hi ha als volcans.

Segons ell mateix, les alteracions resultants deriven d'una erupció, però tenint en compte que és necessari cert temps per a que s'acumuli pressió dins del volcà i per a que el magma avance cap a la superfície, l'erupció pot no produïr-se fins passats uns mesos des de que es produí el terratrèmol.

Aquest vulcanòleg considerà que l'estudi és important, perquè demostra que el risc d'erupció volcànica augmenta de manera exponencial després de que es produeixen terratrèmols de magnitud en llocs del planeta, com Xile, afectats per aquests fenòmens.

Post 171: Quantum of Solace

No tinc pas intensió, almenys avui, de parlar de l'última aventura del James Bond, una d'inèdita ja que representa la continuació lliure del primer volum de la sèrie Cosino Royale.

Si James Bond s'ha caracteritzat per alguna cosa és per uns crèdits originals i diferents al que estem acostumats. Aquest cop no ha estat pas menys:


Ara bé, com els crèdits d'entrada de Casino Royale, no hi ha ni punt de comparació, millors aquests segon:


Això sí, una mica Ricky Martin el cantant.

Post 170: el CO2 de la UE

De tant en tant la Unió Europea ens sorpren amb les seves propostes per a millorar el medi ambient. Ahir es va aprovar retallar les emissions de CO2 en un 20%!, això si, fins l'any 2020.

La Unió Europea ha aprovat aquest divendres un ambiciós conjunt de mesures per combatre el canvi climàtic, després d'un any d'intenses negociacions, que col·loca a la UE al capdavant de la lluita contra l'escalfament global. L'objectiu és retallar les emissions de diòxid de carboni (CO2) de la Unió Europea en un 20%, millorar l'eficiència energètica en un altre 20% i que el 20% de l'energia que es consumeixi procedeixi de fonts renovables. I tot fins al 2020.

La UE també manté el seu compromís de que el 10% dels carburants utilitzats en el transport siguin renovables per al 2020.

Les mesures per aconseguir la reducció d'emissions estableixen que les indústries començaran a pagar pels drets d'emissions que fins ara rebien de forma gratuïta. Els ingressos de les subhastes de permisos aniran a parar a les arques estatals i s'estableix un mecanisme de solidaritat per destinar part d'aquests diners als països més pobres de la Unió.

A més, els sectors més contaminants, coberts pel sistema europeu de comerç d'emissions, haurà de retallar les seves emissions en un 21% respecte al 2005. La resta de sectors -com el transport i l'habitatge- hauran de retallar-ho en un 10% respecte al 2005.

Per evitar que els sectors molt contaminants, més perjudicats per la subhasta de dret d'emissió, s'emportin les seves fàbriques fora de la UE, es preveu concedir un 100% dels drets d'emissió gratis a aquells que sobrepassin uns màxims concrets.

Una molt bona mesura, està clar, però caldrà vure si els estats membres ho acaben aplicant.

Post 169: per què tenim fred?

El nostre cos perd calor de quatre maneres: la convecció, la conducció, la radiació i l'evaporació, a més a més hi ha tres factors que accentuen l'efecte del fred: el vent, la humitat i l'altitud.

La convecció: és provocada pel contacte entre l'aire (o aigua) i la pell. Aquest aire (o aigua) freda bombeja fora de la pell una certa quantitat de calor, de la mateixa manera, cada vegada que respirem, l'aire fred inspirat és també responsable d'una pèrdua de calor.

La conducció: és provocada per la transmissió del calor del cos a un objecte que toquem. Típicament això passa quan dormim sobre un terra fred o quan estem fent servir calçat prim a la neu. Es per aquesta raó que, quan dormim a la intempèrie, moltes vegades és més important preocupar-se del que tenim a sota nostres ens aïlli el millor possible del terra enlloc de privilegiar el que ens cobreix.

La radiació: el cos irradia a una tasca proporcional a la diferència de temperatura entre el cos i el medi ambient. La radiació es responsable del 50% de la pèrdua total de calor d'un cos i la major part d'aquest calor es perd pel cap.

L'evaporació: aquesta forma de pèrdua de calor es degut a la transpiració. En realitat, aquesta última intervé com a defensa contra el calor però en casos de condicions atmosfèriques fredes, la transpiració, al refredar-se, o per fenòmens de condensació, es transforma ràpidament en un factor de fred.

El vent: durant el fenòmen de convecció, l'aire fred que amb el contacte amb la pell bombeja calor fora delcos, s'escalfa a la vegada i bombeja aleshores cada vegada menys calor. Però, si aquest aire és substituït permanentment sota l'efecte del vent (o l'aigua freda...), aleshores hi ha una pèrdua contínua de calor. Aquest fenòmen ha estat estudiat extensivament per les tropes nord-americanes estacionades a Alaska i ha estat batejat com el Wind Chill Factor.

La humitat: la conducció tèrmica de l'aigua és 20 vegades superior a la de l'aire, això vol dir que la pèrdua de calor del cos passa 20 vegades més ràpid a l'aigua que a l'aire. És per això que un té més fred a l'aigua que a l'aire, concretament s'estima que la humitat de l'aira pot multiplicar fins a 14 vegades la sensació de fred.

L'altitud: s'ha d'estimar una baixa de 6ºC per cada 1000 metres d'altitud. Això és sense comptar que la menor disponibilitat d'oxigen disminueix també les capacitats de defensa de l'organisme contra el fred.


Però el nostre cos és capaç de defensar-se del fred ja que quan tenim fred, el cos utilitza per reflex dos mecanismes de regulació: la termogènesis, que consisteix en fabricar calor i l'aïllament, que consisteix en limintar les pèrdues.

La termogènsis consisteix en utilitzar totes les substàncies energètiques disponibles per a que puguin produïr-se les tasques bioquímiques que produeixen calor (és el que s'anomena metabolisme). El principal element de termogènesis és el treball muscular reflex, que es tradueix en els coneguts temblors.

L'aïllament és quan la pell perd la seva calor al estar en contacte amb l'aire o aigua freda, l'interior del cos es refreda a la vegada que la sang que circula al nivell de la pell també ha baixat de temperatura. Aleshores, per reflexió, l'organisme redueix el flux sanguini a nivell de la pell per mitjà d'una contracció del diàmetre dels vasos sanguinis: és el que s'anomena la vasoconstricció cutànea (efecte escorça-nucli). Això explica el motiu pel qual, quan tenim fred, la pell és de color blanc. Una altra conseqüència d'aquest reflex és que el cos, per a protegir les seves funcions vitals (pulmons, cor, cervell), sacrifica la perifèria, és a dir, la pell i les extremitats. Aquestes últimes poden ficar-se en perill si es produeix congelacions, sense haver patit fred!

Post 168: 99 curiositats científiques (3/3)

i aquí ve el final...

68. Un quàsar emet més energia que 100 galàxies gegants.
69. Els quàsars són els objectes més llunyans de l’univers.
70. El coet Saturn V que portà l’home a la lluna desenvolupà una energia
equivalent a 50 avions Jumbo 747.
71. El Koala dorm 22 hores al dia de mitjana, dos hores més que l’os gandul.
72. La llum tardaria 0,13 segons en donar una volta a la Terra.
73. Els barons produeixen mil cèl•lules d’esperma per segon, 86 milions al
dia.
74. Les estrelles de neutrons són tant denses que una sola culleradeta
seria més pesada que tota la població terrestre.
75. Un de cada 2000 nadons naix amb un dent.
76. Cada hora l’Univers s’expandeix més de mil milions de quilòmetres en
totes direccions.
77. En algun lloc de la interferència d’un canal de televisió mal
sintonitzat es troba la radiació de fons emesa pel Big Bang.
78. Fins i tot viatjant a la velocitat de la llum tardariem 2 milions
d’anys en arribar a la galàxia gran més propera, Andròmeda.
79. La temperatura a l’Antàrtic pot descendir de cop fins als -35º C.
80. Amb més de 2000 km de longitud, la gran barrera de corral és
l’estructura vivent més gran de la Terra.
81. Un didal ple d’estrella de neutrons pesaria més de 100 milions de tones.
82. El risc de que un meteorit colpegi a un home és d’una vegada cada 9300
anys.
83. El lloc habitat més sec del món és Asuán, a Egipte, on el promig anual
de pluja és de 50 mm.
84. El lloc més profund de tots els oceans del món es troba a la Fosa de
les Marianes, al Pacífic, i té una profunditat de 10924 metres.
85. Els cràters del meteorit més gran del món es troben a Sudbury, a
l’estat d’Ontario, Canadà i a Vredefort, Sud-àfrica.
86. El desert més gran del món, el Sahara té més de 9065000 km2.
87. El dinosaure més gran mai descobert era el Sismosaure, que feia més de
30 m d’altura i pesava més de 80 tones.
88. La gestació de l’elefant africà dura 22 mesos.
89. El bandicut de nas curt té un període de gestació de només 12 dies.
90. El percentatge de mortalitat per la mossegada de la serp mamba negra
és del 95%.
91. Al segle XIV la pesta negra acabà amb la vida de 75 milions de
persones. Les puces de la rata negra eren les portadores de la malaltia.
92. El sentit de l’olfacte d’un gos és mil vegades més sensible que el
dels humans.
93. Un huracà típic produeix l’energia equivalent a 8000 mil bombes d’un
megató.
94. El 90% de les morts per huracans es produeixen per ofegament.
95. Per escapar de l’atracció terrestre un coet necessita desplaçar-se a
11 km/s.
96. Si cada estrella de la Via Làctea tingués la mida d’un gra d’arena,
entre totes podríem omplir una piscina olímpica.
97. La vida microbiana pot sobreviure al sistema de refrigeració dels
reactors nuclears.
98. Els microorganismes han tornat a la vida després d’haver estat
congelats en capes de gel subterrànies durant 3 milions d’anys.
99. El programa de radio més antic és de 1930 i ja ha viatjat a través de
100 000 estrelles.

Post 168: 66 de 99 curiositats científiques (2/3)

Més curiositats...

34. La comunicació sense cables experimentà un gran pas endavant al 1962
amb el llançament de Telstar, el primer satèl•lit capaç de retransmetre
senyals de telèfon i de televisió per satèl•lit.
35. Els primers productors de vi van venir d’Egipte entorn l’any 2300 a.C.
36. El virus de l’Ébola mata a 4 de cada 5 humans als que infecta.
37. D’aquí a 5 mil milions d’anys el Sol es quedarà sense combustible i es
convertirà en una Gegant Roja.
38. Les girafes acostumen a dormir durant 20 minuts al dia. Poden arribar
a dormir fins a 2 hores (a estones, no només d’un cop), però
excepcionalment mai se’n van a dormir.
39. L’orgasme d’un porc dura 30 minuts.
40. Sense la seva capa de mucositat, l’estomac es digeriria a si mateix.
41. Els humans tenen 46 cromosomes, els pèsols 14 i el cranc 200.
42. Al cos humà hi ha 96560 km de vasos sanguinis.
43. Una cèl•lula sanguínia tarda 60 segons en completar el seu recorregut
per tot el cos.
44. Utopia és una gran superfície plana de Mart.
45. El dia del sepeli d’Alexandre Graham Bell s’aturà tot el sistema
telefònic nordamericà durant un minut en senyal de dol.
46. L’avís de baixa freqüència de la balena geperuda és el so més fort
produït per un ésser viu.
47. El crit de la balena geperuda produeix un so més alt que el del
Concord i pot ser escoltat a més de 926 km de distància.
48. Una quarta part de les espècies vegetals del planeta estaran en perill
d’extinció l’any 2010.
49. Cada persona perd més de 18 kg de pell durant la seva vida.
50. Amb 38 cm, els ulls del calamar gegant són els més grans de tot el
planeta.
51. Les galàxies més grans contenen un miler de milions d’estrelles.
52. L’univers conté més de 100 mil milions de galàxies.
53. Les ferides tapades amb cucs cicatritzen més ràpid i sense que
s’estengui la gangrena ni altres infeccions.
54. Es transmeten més gèrmens donant la mà que fent un petó.
55. El glacial més llarg de l’Antàrtic, el glacial Almbert, té 400 km de
llarg i 64 d’ample.
56. La velocitat màxima a la que una gota de pluja pot caure és a 28 km/h.
57. Una persona sana té 6 mil trillons de mol•lècules d’hemoblobina.
58. Gràcies a la seva dieta rica en salmó i baixa en colesterol els Inuits
rarament pateixen del cor.
59. Els casos d’endogàmia provoquen que 3 de cada 10 gossos dàlmata
pateixin desordres auditius.
60. El insecte alat més petit del món, la vespa parasitària de Tanz`nia,
és més petit que l’ull d’una mosca comú.
61. Si el Sol fos de la mida d’una pilota de platja, Júpiter tindria la
mida d’una pilota de golf i la Terra seria tant gran com un pèsol.
62. Un objecte pesat tardaria entorn d’una hora en enfonsar-se uns 10 km a
la part més profunda de l’oceà.
63. Hi ha més organismes vius a la pell d’un ésser humà que éssers humans
sobre la superfície de la Terra.
64. La balena gris recorre més de 23150 km durant la seva migració anual
d’anada i tornada des de l’Àrtic fins a Mèxic.
65. Cada mol•lècula de goma està composta per més de 65000 àtoms.
66. Entorn d’un bilió de neutrins del Sol hauran travessat el nostre cos
mentre llegim aquesta frase,
67. i han passat per la Lluna.

Post 167: 33 de 99 curiositats científiques (1/3)

La ciència està plena de fets curiosos, amens i interessants, així que durant tres dies repassarem 99 curiositats (33 per dia) a veure que os sembla, almenys pot servir-vos per sortir d’algun atzucac.

1. Normalment s’arrodoneix la velocitat de la llum al voltant dels 300.000 km/s. La mesura exacta és 299792458 m/s.
2. La llum tarda 8 minuts i 17 segons en viatjar des del Sol fins a la superfície terrestre.
3. El 12 d’octubre de 1999 es declarà el dia dels sis mil milions de persones segons els pronòstics de les Nacions Unides.
4. El 10% dels éssers humans de tots els temps estan vius en aquest moment exacte.
5. La Terra rota a una velocitat de 1609 km/h, però es desplaça a través de l’espai a la increïble velocitat de 107826 km/h.
6. Cada any més d’un milió de terratrèmols afecten la Terra.
7. Quan el volcà de Krakatoa feu erupció al 1883, la força que deixà anar fou tant gran que va sentir-se des d’Austràlia a més de 4800 km de distància.
8. La pedra de gel més gran pesava 1 kg i caigué a Bangladesh al 1986.
9. Prop de 100 llamps toquen terra cada segon.
10. 1000 persones moren a l’any a causa dels llamps.
11. A l’octubre de 1999 un iceberg de la mida de Londres es desprengué de la barrera de gel Antàrtica.
12. Si es pogués conduir en línia recta cap a l’espai, hi arribaríem en poc menys d’una hora.
13. La tenia humana pot arribar a mesurar fins a 22,9 m.
14. La Terra té 4560 milions d’anys d’antiguitat, de la mateixa manera que la Lluna i el Sol.
15. Els dinosaures s’extingiren abans de que es formessin les Muntanyes Rocalloses o els Alps.
16. Les aranyes femenines conegudes com a viudes negres es mengen els mascles després de l’aparellament.
17. Quan una puça salta, l’índex d’acceleració és 20 vegades més gran que el llançament d’un transbordador espacial.
18. Si el Sol mesurés tant sols una polsada de diàmetre (2,54 cm), l’estrella més propera es trobaria a 716 km de distància.
19. La cirera Kakadu australiana conté 100 vegades més vitamina C que una taronja.
20. Els astronautes no poden eructar perquè la ingravidesa no permet la separació de líquid i gas a l’estomac.
21. A la cima del Mont Everest, a 8848 metres, la densitat de l’aira és només una tercera part de la que s’enregistra a nivell de mar.
22. Una milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de la milionèsima de segon després del Big Bang, l’univers tenia la mida d’un pèsol.
23. L’ADN fou descobert per primera vegada al 1869 pel suís Friedrich Miescheler.
24. L’estructura molecular de l’ADN fou establerta per primera vegada al 1953 per Watson i Crick.
25. El primer cromosoma humà sintètic fou creat al 1997 per científics americans.
26. El termòmetre fou inventat al 1607 per Galileu.
27. L’anglès Roger Bacon inventà la lupa al 1250.
28. Alfred Nobel inventà la dinamita al 1886.
29. A Wilhelm Rontgen li concediren el Premi Nobel de Química per descobrir els raig X al 1895.
30. L’arbre més gran de tots els temps era un eucaliptus australià. Al 1872 registrà una altura de 132 metres.
31. Christian Barnard practicà el primer transplantament de cor al 1967. El pacient visqué 18 dies.
32. Les dimensions d’un Boeing 747 es superior que la longitud del primer vol dels germans Wright.
33. Una agulla elèctrica pot produïr una descàrrega superior als 650 volts.

Post 166: Sense tu

Sin ti dels Pignoise, un grup liderat per un ex-jugador de futbol... les voltes que dóna la vida, amb tu i sense tu:

Post 165: el medi ambient dins la Constitució

Ahir la Constitució Espanyola feia 30 anys, avui no està de més rebuscar entre els articles quin o quins fan referència al medi ambient i veure fins a quin punt s'endinsaren fa tres dècades en aquest tema.

Cal llegir fins a l'article 45 per trobar-lo, cito:

Artículo 45
a. Todos tienen el derecho a disfrutar de un medio ambiente adecuado para el desarrollo de la persona, así como el deber de conservarlo.

b. Los poderes públicos velarán por la utilización racional de todos los recursos naturales, con el fin de proteger y mejorar la calidad de la vida y defender y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la indispensable solidaridad colectiva.

c. Para quienes violen lo dispuesto en el apartado anterior, en los términos que la ley fije se establecerán sanciones penales o, en su caso, administrativas, así como la obligación de reparar el daño causado.


i llestos. Tot això és el que reflexa la carta magna sobre el medi ambient.

Cal dir que en el seu moment fou una de les primeres del món en reflexar aquesta preocupació social per a la tutel·la del medi ambient. Es va guiar per això en el model de la Constitució Portuguesa de 1976 que fou l'utilitzat per les associacions ecologistes de l'estat per sotmetre pressió als redactors.

Post 164: Sant Nicolau

Avui 6 de desembre es celebra Sant Nicolau, altrament conegut com Santa Claus. Sant Nicolau va ser el bisbe de Mira, allà al Segle IV i la llegenda conta diverses històries, però una d'elles ens explica per què és tradició deixar els mitjons a la llar de foc...

Tot comença amb la història de tres germanes...
A la ciutat de Patara hi havia tres joves que no podien contraure matrimoni ja que el seu pare estava arruïnat i no podia fer front als seus dots. L'home miserable havia decidit vendre-les a mesura que tinguessin l'edat per no haver de fer front a tal dispendi. Sant Nicolau s'assabentà de la notícia i en secret va repartir, a les tres filles, unes bosses d'or per fer front al dot. El que resulta peculiar i curiós és la forma de fer-ho: el nostre personatge prenia l'or i l'embolcallava en un mitjó humit que llançava per la finestra de cada una de les filles. Després de ser recollit per les joves, era penjat de la xemeneia per ésser assecat i dissimular així l'acció, tot dient que alguna cosa havia passat per la nit i havia omplert el seu mitjó de prosperitat. La tercera d e les filles no va tenir prou cura i la van enxampar penjant el mitjó... i, d'aquesta manera, es va veure forçada a explicar la història.

A Catalunya se celebra a molts indrets: Malda, Bellpuig, al Pla del Llobregat, Cullera, Alacant... i és costum que els nens i nenes ressegueixin els carrers trucant les cases recitant:

Sant Nicolau, obriu la portada!
Obriu-la bé que hi passi la mainada!



També s'explica la llegenda que va ressusitar tres nens petits, és per això que és el patró dels infants a molts països com Grècia, Rússia, Itàlia i al nord d'Europa.

A les terres de l'Urgell hi havia una tradició: els nens feien una gran festa i es disfressaven, i anaven pel carrer cantant cançons:

Sant Nicolau,
Bisbe de pau,
panses i figues,
nous i olives,
tantes com vulgueu;
si no me'n doneu
escales avall caigueu.



Seguidament anaven a la plaça on es matava un gall. Després es coïa el gall i es menjava juntament amb tot allò que havien recaptat.

A Montserrat es tria, entre els escolanets, un a qui anomenen el Bisbetó i que presideix la festa del dia.

Post 163: Estació Espacial Internacional

Fa deu anys el 4 de desembre, de 2008, la NASA i les nacions soci començaven a construir un somni: l'Estació Espacial Internacional. En aquella data, el llançament de l'Endevour ficava en òrbita el mòdul de control Zarya de Rússia.
El comandant d'aquell primer vol de construcció de llançadores espacials a l'estació era l'astronauta Bob Cabana -- ara director del Kennedy Space Center de la NASA a Florida.

Cabana recorda vívidament aquell primer viatge a l'estació, quan preparaven ell i el cosmonauta rus Sergei Krikalev per ser els primers tripulants per introduir els mòduls novament units.

La fotografia que donà la volta al món fou la dels dos cosmonautes agitant la seva mà per la finestreta. Era la major fita de la humanitat.
Si ens ho mirem des de fora és l'única vegada que el Japó, el Canadà, l'Agència Espacial Europea i Rússica, s'uneixen.

A poc a poc la construcció de l'Estació Espacial arriba al seu final. Ara mateix hi ha treballant-hi 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies a l'any explorant l'espai, diferents astronautes de tot el món, en un lloc inòspit on la temperatura varia dels -80ºC a 300ºC amb poca estona. La ciència progressa ràpidament i ara no ens podem fer pas enrerra.

Post 162: Endeavour

Fa uns dies tornava a la Terra l'Endeavour que venia de fer unes ampliacions i millores a l'Estació Espacial Internacional. L'Endeavour és el sisè i més nou transbordadors espacial construït per la NASA.

La construcció de l'Endeavour començà al 1987 per a substituïr el Challenger, que va perdre's en l'accident de 1986. En la seva construcció s'utilitzaren recanvis dels transbordadors Discovery i Atlantis. La decisió de construïr l'Endeavour, fou primordial per al reacondicionament de l'Enterprise per ser més barat.

L'Endeavour es va llençar per primera vegada al 1992 i la seva primera missió consistí en capturar i tornar a possar en òrbita un satèl·lit de comunicación espatllat. Al 1993 feu la seva primera missió de servei al Telescopi Espacial Hubble.

L'Endeavour fou retirat del servei al 1997 durant 8 mesos per a una readaptació que inclogué la instal·lació d'un nou sistema d'aire comprimit. Al desembre de 1998, entregà un mòdul d'una unitat a l'Estació Espacial Internacional.


El transbordador deu el seu nom a l'HM Bark Endeavour, el vaixell que comandà al segle XVIII l'explorador James Cook, el nom també és en honor a l'Endeavour,, el mòdul de comandament de l'Apolo 15.

El transbordador ha volat en 20 missions, amb la d'aquesta setmana, restant 206 dies a l'espai, completant 3.259 òrbites, i recorrent un total 136.880.972 quilòmetres.

Post 161: com es forma la neu?

Fa dies que parlem de neu, de nevades a les dos vessants del Pirineu, nevades a cotes baixes, no tant baixes, a l'interior i fins i tot al litoral. La neu, aquest meteor tant preuat pels amants de l'esquí... i de la muntanya... i dels que volen que quan arribi l'estiu els surti l'aigua per l'aixeta.

Explicar la creació d'aquest fenòmen és molt entenedor per a poder saber què passa a les diferents capes de l'atmosfera.

Tot comença quan el vapor d'aigua present a l'aire, provinent de l'evaporació dels oceans, llcas i rius, s'enlaira i es refreda. En un moment donat es comença a condensar. Quan això passa a prop de terra l'aigua es condensa com ho fa la rosada. Si això passa en alçada l'aigua es condensa sobre partícules de pols que suren en l'aire. Es condensa en innombrables petites gotes, on cada goteta conté almenys una partícula de pols. Un núvol és doncs una gran col·lecció d'aquestes petites partícules.

Quan és hivern, els núvols que precipiten neu estan formats majoritàriament per gotes d'aigua, fins i tot si la temperatura està per sota del punt de congelació. Aleshores es diu que l'aigua està supercongelada, que no vol dir res més que està congelada per sota del punt de congelació. Tal com van refredant-se els núvols les gotes es comencen a congelar. Aixó comença a passar al voltant dels -10ºC, peró és un procés gradual i les gotes no es congelen de cop.

Quan una gota concreta es congela, es converteix en una petita partícula de gel rodejada de gotes d'aigua dins del núvol. El gel va creixent a mida que el vapor d'aigua es va condensant a sobre seu, formant així flocs de neu en aquest procés. Quan va creixent el gel, la resta de gotes es van condensant lentament i possen més vapor d'aigua a l'aire.

Així és com va l'aigua, s'evapora i es converteix en vapor d'aigua a l'aire, i tal com es converteix en vapor es torna a condesar sobre els flocs de neu que estan creixent. Tal com cau la neu hi ha un flux d'aigua que va passant de l'estat líquid (gotes al núvol) a l'estat sólid (flocs de neu). I aquest és aproximadament el complex procés de com es congela un núvol.

La forma dels flocs varia en funció de la temperatura :
* de 0 a -4°C : plaquetes hexagonals primes
* de -4 a -6°C : agulles
* de -6 a -10°C : columnes
* de -10 a -12°C : cristalls de sis puntes llargues
* de -12 a -16°C : dendrites

La neu està formada per cristalls de gel, i
una mirada més propera ens fa veure que els cristalls de neu són ben transparents, com un vidre. Una gran quantitat de cristalls de neu apilada sembla ser blanca, tal i com ho fa una pila de vidre esmicolat. La sal i el sucre són blancs per aquest mateix motiu.

El que succeix és que la llum és parcialment reflectida per una superfície gelada, un altre cop com succeix en un superfície de vidre. Quan tens moltes superfícies parcialment reflectants, com per exemple una pila de neu, la llum que hi incideix surt expulsada i eventualment dispersada. Com que tots els colors són dispersats més o menys per igual, el banc de neu sembla ser blanc.

En canvi el glaç absorveix part de la llum que li arriba, i la llum vermella s'absorveix amb més facilitat que la blava. Així doncs, si mirem de prop un banc de neu de vegades podem arribar a veure-la de color blau.

Les situacions que tenim aquests dies, com avui mateix, afavoreix que la cota de neu pugui baixar i per tant que nevi per sobre dels 500 metres. Si teniu ganes d'aprofundir una mica més sobre el tema: snowcrystals.com, tot el que volies saber i mai havies preguntat

Post 160: Venècia s'enfonsa

Què Venècia s'enfonsa és un fet. El nivell de l'aigua que envolta l'entramat de illes que composen aquesta incomparable ciutat es troben en aquests moments uns 23 centímetres per damunt del que registrava a principis del segle XX. Les inundaciones que periòdicament arrasen la Sereníssima i que es coneixen amb el nom d'acqua alta són cada vegada més freqüents: al 1900 s'enregistraren tant sols set, davant dels gairebé 200 dies que a l'actualitat els carrers de Venècia resten inundats.
Durant els darrers anys molts científics han hipotitzat i creat projectes (únicament teòrics) per a reflotar la ciutat. Cap d'ells ha estat viable ni aplicat.
Els danys sobre la ciutat no només van associats a la pujada de la marea sinó que les esteles dels vaixells també afecten a la ciutat amb microonades que impacten sobre els edificis i a la vegada durant uns segons fan pujar la marea. La proximitat d'aquestes naus i l'augment de la freqüència també empitjora la situació.
És una trista i lent agonia la que va patint la ciutat. El pla estrella és Moisés, en record del miracle bíblic que obrí les aigües del Mar Roig i a la vegada sigles de Modulo Sperimental Electromecanica. El miracle en qüestió costa un milers de milions d'euros i es basa en una sèrie de 79 comportes mòbils submergides a les tres entrades del mar de la llacuna. Els dies de marea alta s'aixecarien i tancanrien la ciutat com una banyera. Ara bé, tenir estancada tanta aigua durant moltes dies pot ser un greu problema ecològic i sanitari.

L'assumpte en qüestió es complica si es pensa, amb força sensatesa, que potser cada vegada sigui més habitual tenir que recòrrer a les comportes. Venècia s'enfonsa perquè el fons de la llacuna s'erosiona i perquè el nivell del mar, puja cada any.

En fi, amb l'aigua al coll i la mirada de mig món sobre la ciutat romàntica, de ben segur que els atlants esperen companyia sota el mar, però millor esperar abans d'anar-los a trobar.

Post 159: ha començat l'Advent

Ahir va acabar la temporada d'huracans, ja vam fer balanç fa uns dies, coincidia així amb el primer diumenge de l'advent. La paraula advent prové del llatí i vol dir adventus, així que la frase adventus Redemptoris, vol dir arribada del Redemptor. I que, en aquest cas, advent s’associa amb l’arribada del Nadal, o sigui, el naixement de Jesucrist. Dura de 21 a 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. És el primer període de l’any litúrgic cristià.

Marca l’inici de l’any litúrgic a gairebé totes les confessions cristianes. Durant aquest període, els feligresos, terme que es refereix a persones que pertanyen a una parròquia i hi són fidels, es comencen a preparar per celebrar la commemoració del naixement de Jesucrist i per renovar l'esperança en la segona Vinguda de Crist Jesús, al final dels temps (Parusia).

Durant l’advent s'acostumava a preparar una corona de flors, anomenada corona d’advent, amb 4 espelmes, una per a cada diumenge d’advent. Hi ha una petita tradició d’advent: a cada una d’aquestes 4 espelmes s'assigna una virtut que s'ha que millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l’amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.

El primer calendari d’advent que es coneix era del 1851 i es va pintar a mà.

El 1908, Gerhard Lang edità el primer calendari d’advent imprès, que va tenir molt d’èxit. Contenia 24 estampes com petites postaletes, on normalment hi havia un personatge religiós dibuixat: sants, la Mare de Déu, que cada dia s’anaven enganxant al calendari.

Més tard, per allà els anys 20, s’incorporaran en els calendaris d’advent 24 finestretes, una per a cada dia, a darrere de les quals s’amagaria una xocolatina.

Algunes dades...
Començament: L'Advent és el començament de l’any litúrgic, i comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist.

Fi: Advent ve d' “adventus”, o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre Forma una unitat amb el Nadal i l'Epifania.

Color: La litúrgia en aquest temps és morada.

Sentit: El sentit de l’advent és avivar en els creients l’espera del Senyor.

Duració: Dura 4 setmanes.

Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent: des del primer diumenge el 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps; des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l’anomenada “Setmana Santa” del Nadal, i s’orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal.

Personatges: Les lectures bíbliques d’aquest temps d’advent estan tretes sobretot del profeta Isaïes (primera lectura), també es recullen els passatges més profètics de l’Antic Testament assenyalant l’arribada del Messies. Isaïes , Joan Baptista, i Maria de Natzaret són els models de creients que l'Església ofereix als fidels per preparar la vinguda de Jesús.