Post 158: neu a muntanya

Per sort s'han complert les previsions fetes divendres i la neu ha arribat al Pla. Lo bó d'aquesta situació és que jo no m'he quedat aïllat com d'altres vegades per quatre volves de neu.

La nevada que ha caigut els últims dies ha cobert la pràctica totalitat del Pirineu i el Prepirineu de Lleida. Tot i això, malgrat que l'alerta d'emergències NEUCAT també s'havia activtat al pla, en aquesta zona no hi va caure ni un floc de neu.

Les precipitacions van ser especialment intenses a primera hora del matí d'ahir i van deixar gruixos d'entre 10 i 20 centímetres per sobre dels 700 metres. Per tant, al llarg de la jornada, van ser necessàries les cadenes en una vintena de carreteres del Pirineu.
Tot i que a mesura que va avançar el dia la situació es va normalitzar, les precipitacions van obligar a tallar durant dos hores (de les 09:00 a les 11:22 hores) la carretera C-14, a l'altura de Ribera d'Urgellet. Així mateix, entre les 10:44 i les 11:28 hores va quedar tallat el tram de 15 quilòmetres que separa aquest municipi de Coll de Nargó. Alguns quilòmetres més avall, a Ponts, la calçada va quedar tallada durant mitja hora en sentit Andorra. De fet, l'Alt Urgell va ser una de les comarques més afectades per la nevada. Per aquest motiu,, va ser obligatori l'ús de cadenes per poder accedir a Andorra per la N-145; a la L-511 entre Coll de Nargó i Isona i a L-401 entre Coll de Nargó i Guixers (Solsonès), entre d'altres.

A l'Alta Ribagorça, les cadenes van ser obligatòries al a L-500 entre el Pont de Suert i la vall de Boí, així com a diverses carreteres locals. A la N-230, l'avís per plaques de gel i neu a la calçada va obligar a restringir el pas de camions pel túnel de Vielha. També va ser necessari l'ús de cadenes per circular pels dos Pallars, com a la C-1311 entre Tremp i el Pont de Montanyana o a la N-260 entre el port del Cantó i Sort, i a Aran hi va haver complicacions a la Bonaigua (C-28). A excepció d'algunes osrtides de via i l'aïllament temporal d'alguns nuclis, no hi va haver incidents greus.

Algunes claus...
Les cadenes encara eren obligatòries ahir a la nit en una desena de vies del Pirineu i el túnel de Vielha seguia tancat als camions articulats.

La previsió meteorològica indica temperatures baixes per a avui amb possibilitat de neu en cotes baixes en alguns punts de Catalunya. Possibilitat de nevades a les zones del Pirineu i el Prepirineu.

La neu també va arribar en altres punts de la Península, on va obligar a tallar carreteres i a usar cadenes en d'altres de les provincies de Granada, Osca, Cantàbria, Astúries, Sòria, Lleó, Burgos, Lugo i Albacete. El risc de nevades va ser especialment alt a Galícia i Andalusia.

En general la nevada va deixar gruixos 3 a 4 centímetres a la Seu d'Urgell, de 15 centímetres a Esterri d'Àneu i de 10 centímetres al Pont de Suert o a Bellver de Cerdanya. en cotes altes, com per exemple Boí Taüll, els gruixos van arribar fins als 20 centímetres.

Post 157: Xocs

A vegades els sentiments poden descriure's a ritme d'una cançó, a poc a poc i amb moviments ben definits.

Chasing Pavements d'Adele ho sap molt bé, he intentat traduïr la lletra però no hagués estat pas el mateix, gaudiu!:

I've made up my mind,
No need to think it over,
If i'm wrong I aint right,
No need to look no further,
This ain't lust,
This is love but,

If i tell the world,
I'll never say enough,
Cause it was not said to you,
And thats exactly what i need to do,
If i'm in love with you,

Should i give up,
Or should i just keep chasing pavements?
Even if it leads nowhere,
Or would it be a waste?
Even If i knew my place should i leave it there?
Should i give up,
Or should i just keep chasing pavements?
Even if it leads nowhere

I'd build myself up,
And fly around in circles,
Wait then as my heart drops,
and my back begins to tingle
finally could this be it

Should i give up,
Or should i just keep chasing pavements?
Even if it leads nowhere,
Or would it be a waste?
Even If i knew my place should i leave it there?
Should i give up,
Or should i just keep chasing pavements?
Even if it leads nowhere

Should i give up,
Or should i just keep chasing pavements?
Even if it leads nowhere,
Or would it be a waste?
Even If i knew my place should i leave it there?
Should i give up,
Or should i just keep chasing pavements?
Even if it leads nowhere

Post 156: Thanksgiving

El Thanksgiving, dia d'acció de gràcies, és una festivitat anual per agrair (tradicionalment a Déu) per la collita de la temporada, als EUA es celebra el quart dijous de novembre i commemora la supervivència dels colonitzadors amb el suport dels amerindis nord-americans. S'oficialitzà com a festa nacional al 1863 durant la Guerra Civil.

La festa està intimament relacionada amb els primers colonitzadors anglessos al Nou Món. Al 1620 un grup de colonitzadors cristians, que posteriorment serien coneguts com a pelegrins, viatjaren a Amèrica a bord del Mayflower. Van desembarcar al mes de novembre, a finals de la tardor, a la costa de Massachusetts (a la costa est dels EUA) cumplint els seus propòsits d'establir la Colonia de Plymouth.

Era hivern i els agafà per sorpresa, sense tenir temps per a preparar-se per a les dures condicions. Del centenar de pelegrins no van sobreviure la meitat d'ells els que ho van aconseguir, van donar les gràcies a l'ajuda dels natiuds, els indis Wampanoag, els proporcionaren.

Al 1621, ja establerts, els supervivients van compartir els fruits amb els indis que els van ajudar quan ells no tenien recursos. El governador de la colonia va proclamà "un dia per a donar les gràcies al Senyor per a que puguessin d'una manera més especial regocijaren després d'haver recollit el fruit del nostre treball".

Tot plegat durà pocs anys ja que l'ocupació creixent dels territoris dels indigenes els portaria a enfrentar-se entre ells. El resultat fou la gairebé exterminació total dels indis Wampanoag.

La celebració com a dia festiu és més recent. Al 1789 el primer president dels Estats Units, George Washington, proclamà la data com el dia nacional d'Acció de Gràcies. Al 1863 Abraham Lincoln declarà que la celebració es fes com a festa nacional dels EUA, malgrat tot no fou fins al 1941 quan el Congrés Federal l'estableix com a festa oficial.

Lo més típic, el sopar d'acció de gràcies que consisteix en un gall d'indi al forn. El gall d'indi conté pa, blat, salvia, amb salsa d'arandanos, puré de patata i com a postre la ja tradicional carabassa o pastís de poma.
És també tradició veure partits de futbol americà per la televisió i la majoria de negocis i oficines tanquen. Alguns magatzems, centres comercials, restaurants i bars es mantenen oberts i el divendres següent a la festa és tradicional l'obertura de la temporada de compres nadalenques ja que comencen les rebaixes!

Durant el dia també es fa la tradicional desfilada pels carrers de Manhattan que deixen instantànies com aquesta:

Post 155: baixada de les temperatures

Ahir vam comentar la precipitació inesperada a la ciutat de Barcelona i alguns punts del Vallès i Baix Llobregat. Ara no està de més analitzar la forta baixada de les temperatures que hi ha hagut en aquesta última setmana.

L’onada de fred que ahir es va fer notar amb força a tot el territori es mantindrà activa encara avui, tot i que la tendència és que les temperatures es comencin a recuperar a partir de demà i que assoleixin els valors habituals per a aquesta època al llarg del cap de setmana. El vent del nord va arrossegar l’aire fred fins a latituds baixes. Per aquest motiu el descens de les temperatures, que van arribar a baixar cinc graus en alguns punts determinats, va ser més significatiu en indrets baixos que a l'alta muntanya on ja feia dies que tenien temperatures molt baixes.

A Boí, per exemple, les temperatures fins i tot van ser una mica més baixes dimarts que no pas ahir. Això sí, sempre dins de valors molt extrems. A l’estació meteorològica de Boí (a 2.540 metres d’altura) la màxima ahir va ser de -4,8º i la mínima de-12,6º, mentre que dimarts s’hi havien registrat valors de fins a -10,7º i -14,9º respectivament.

El fred va irrompre dimarts a la nit, i ahir, a l’hora de sortir al carrer de bon matí, digueu-m'ho a mi que surto per la porta de casa a 2/4 de 6, la sensació era de ple hivern. Molts municipis van registrar temperatures mínimes per sota dels cinc graus, sobretot a l'interior de Catalunya i en particular el Pla de Lleida. És el cas d’Alcarràs (-5º), Alfarràs (-6º), el Pont de Suert (-6º), Fornells de la Selva (-6º), Guardiola de Berguedà (-5º), Lleida (-6º), Montesquiu (-6º), Olot (-5º), Prades (-5º), Sant Pau de Seguries (-8º) o Viella (-9º).

Les màximes no gaire altes
D’altra banda, les màximes van quedar força lluny dels 10 graus a molts indrets de l’interior del país. És el cas de Cervera (5º), Guardiola de Berguedà (9º), Horta de Sant Joan (7º), Prades (3º) o Vacarisses (10º).

La previsió indica que avui es mantindran les temperatures en valors similars als d’ahir, tot i que les mínimes podrien ser una mica més altes en punts del litoral, sobretot a la costa nord. El vent continuarà bufant del nord.

De cara a demà, la pujada de les temperatures serà generalitzada, tant pel que fa a les màximes com pel que fa a les mínimes. A partir de demà a la tarda un nou front afectarà Catalunya, tot i que sota un escenari de temperatures més altes i de vent que ja no serà del nord, sinó de component oest.

Post 154: quan menys t'ho esperes...

Així he volgut titular el post d'avui i és que quan menys t'ho esperes patapam! cau una calamarsada sobre la ciutat de Barcelona.

Va ser ahir al vespre entre les 2/4 de 9 i 1/4 de 10 del vespre quan una calamarsada va descarregar sobre la ciutat. Amb la informació que teniem ahir no vam poder pas preveure la situació en canvi ara amb la distància d'aquestes 12 hores podem analitzar on va fallar i aprendre.

I és que la meteorologia és una ciència d'anàlisi i per tant una bona pràctica per a cadascú és veure el que s'anomena remodelització, és a dir, reinterpretar els models amb les dades del que ja ha passat.
Amb el mapa d'ahir a la mà podem veure que era complicat que es produïs la tempesta tot i que al litoral i prelitoral de Barcelona la veritat és que hi havia molt aire fred en alçada i suficient inestabilitat (tot i que el radiosondatge de les 12 no indicava una velocitat ascendent, CAPE, molt gran), el vent va encalmar i les tempestes creixeren com bolets.
Ahir si ens mirem en detall la situació al Barcelonés i sud del Maresme es caracteritzava per un estancament de la massa d'aire prou important com per fer créixer les tempestes i que descarreguessin tal i com es mostra a la imatge. De fet ens consta que hi ha hagut una mica de tot, calamarsa, aiguaneu, aigua...

Post 153: pla NEUCAT

Ahir al migdia i fins avui a les 7 de la tarda tenim activat el Pla NEUCAT a la Vall d'Aran, Alta ribagorça i Pallars Sobirà, per acumular més de 2 cm per damunt dels 500 metres. En què consisteix tot plegat?

Els objectius d’aquest PLA ESPECIAL D’EMERGÈNCIES PER NEVADES A CATALUNYA (NEUCAT)són:
− Donar la informació sobre possibles nevades, amb la màxima antelació possible, a fi que es puguin començar a prendre les
mesures preventives més adients.
− Preveure i disposar d’una estructura organitzativa per fer front a aquest tipus d’emergència amb una unitat de comandament.
− Preveure i aplicar uns procediments d’actuació i de coordinació dels mitjans disponibles a fi d’augmentar l’eficàcia en la resolució
de l’emergència.
− Informar a la població de la situació i donar els consells i les instruccions necessàries per a minimitzar el risc.

Com que el més important és la quantitat de neu que cau cal establir-ne uns límits mesurant el gruix de neu que s’acumula al terra en tot l’episodi.

Acumulacions de la nevada (la quantitat de neu acumulada en 24 hores i així es poden fer les següents distincions):
− Nevada poc abundant: fins a 5 cm
− Nevada abundant: de 5 cm a 20 cm
− Nevada molt abundant: superior a 20 cm

Intensitat de la nevada (la quantitat de neu que s’acumula al sòl durant un període de 30 minuts):
− Intensitat Feble: menys de 1 cm
− Intensitat Moderada: entre 1 i 10 cm
− Intensitat Forta: superior a 10 cm

Alguns consells:

Post 152: d'asteroide a meteorit

Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipus de planeta menor, encara que sovint ambdós termes s'tuilitzen com a sinònims.

El que va passar aquest cap de setmana al Canadà és que un asteroide, un objecte estel·lar, va entrar a l'atmosfera i per tant passa a anomenar-se meteorit.

L'1 de gener de 1801, l'astrònom sicilià Giuseppe Piazzi descobrí per casualitat el primer asteroide (Ceres), mentre elaborava un catàleg d'estels. Al descobriment de Piazzi en seguiren d'altres, però cap de tan gran com Ceres. L'any 1807 ja se'n coneixien quatre. Actualment hi ha més de 100.000 asteroides catalogats. El terme asteroide, que significa semblant a una estrella, va ser creat per l'astrònom William Herschel el 1802, poc després del descobriment del segon asteroide (Pallas).

La major part dels asteroides coneguts giren, en òrbites el·líptiques, en una regió del sistema solar coneguda amb el nom de cinturó d'asteroides o cinturó principal. Aquesta regió està situada entre les òrbites de Mart i Júpiter, a entre 2,06 i 3,27 unitats astronòmiques del Sol. Els asteroides del cinturó principal tenen períodes orbitals d'entre 3 i 6 anys. Molts asteroides tenen òrbites molt excèntriques i alguns passen prop de la Terra de tant en tant. Alguns asteroides tenen satèl·lits.

Es creu que la majoria d'asteroides són les restes del disc protoplanetari que no es van incorporar a cap planeta durant la formació del sistema solar.

Un meteorit és un cos celest, asteroide, relativament petit que arriba a la superfície terrestre. A l'espai, aquests cossos reben el nom de meteoroides (petits asteroides que generalment són el resultat de la col·lisió de dos o més asteroides). En entrar en contacte amb l'atmosfera, la fricció de l'aire provoca que el cos s'escalfi, emetent llum i formant un meteor, bola de foc o estrella fugaç.

La pluja de meteorits més coneguda són les Llàgrimes de Sant Llorenç als voltants del 12 d'agost.

Post 151: meteorit al Canadà

Centenars de persones van veure un meteorit al Canadà.

La càmera de seguretat de la policia també va gravar les imatges del fenomen i del rastre que va deixar al cel. I ara els científics busquen les seves restes per analitzar-lo, tot i que sospiten que potser no ha arribat a tocar terra. Algunes de les persones que van veure el fenomen han explicat que van sentir el soroll d'un impacte.

Post 150: música de cap de setmana

I com ja comença a ser costum el dissabte os presente alguna cançó que per algun motiu m'agrada escoltar.

Our House dels Madness, m'encanta el jersei que porten. ;-)
Per cert, que ja anem pel post 150!

Post 149: més aigua a Mart

Sembla estrany però aquests dies la NASA no deixa d'aparèixer als mitjans de comunicació i a les publicacions científiques, ara és el torn de la sonda Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) que ha detectat glacials que cobreixen una superfície de desenes de milers de quilòmetres quadrats i s'esten des de les muntanyes marcianes amb un gruix en alguns casos fins a 800 metres.

"Es tracta d'un descubriment molt important perquè només constata l'existència d'aigua a Mart sinó que cobreix la necessitat de líquid que tindiren les futures missions interplanetàries", assegura el Laboratori de Propulsió en Raig (JPL) de la NASA.

La troballa també és important perquè l'aigua d'aquests glacials es troba a latituds baixes del planeta, lluny dels pols, i en alguns cassos a només uns tres metres de profunditat.

Deguit a que l'aigua és un dels ingredients essencials de la vida tal i com la coneixem aquí a la Terra, l'existència de grans reserves de líquid congelat és un signe alentador per als científics que busquen vida més enllà del nostre planeta, segons indica un estudi publicat aquesta setmana a la revista Science.

Els primers indicis d'aigua a Mart foren detectats ara fa quatre anys pels vehicles Spirit i Opportunity i confirmats poc després per la Phoenix el vehicle que aquests dies ha deixat de funcionar.

No hi ha cap dubte en que aquests glacials representen la major reserva d'aigua a Mart, lluny de les capes polars, només un del que examinaren és tres vegades més extens que la ciutat de Los Ángeles (California) i hi ha molt més encara. A la vegada tot plegat és una finestra a un clima que fou molt diferent al que avui és Mart.

El descobriment aconseguit pel radar de la sonda MRO desvelà un misteri que havia sortit a la dècada de 1970 quan les sondes Viking de la NASA detectaren ondulacions que venien de les muntanyes. Una teoria indicava que es tractava de fluxes de roques lubricades en gel. Malgrat tot, s'indicà que s'assemblaven molt als enormes glacials detectats també sota la roca a l'Antàrtida i per a l'estudi de la qual s'havia utilitzat el radar.

Tal i com passa a la Terra, aquestes masses de gel ocult a l'Antàrtida preserven el registre d'antics organismes i la història del passat climàtic, a Mart, es podrà fer el mateix.

La solució del trencaclosques fou proporcionada pel radar de la sonda de la NASA, el qual indicà que aquestes configuracions topogràfiques contenen enormes quantitats de gel.

Segons l'informe de la Science, les proves de les presencia d'aigua congelada són múltiples. Els ecos del radar rebuts per l'orbitador passen a través del material i reboten des d'una superfície interior més profunda sense una pèrdua important de la seva força, tal i com passa quan hi ha aigua en una capa relativament prima que la cobreix.

Per l'altra part, la velocitat de les ones de radio que travessen la capa s'ajusta a una composició d'aigua congelada.

Els glacials en els que es centra l'estudi estan ubicats en la regió de la conca de Hellas, a l'hemisferi sud marcià, però el radar també detectà formacions semblants a l'hemisferi nord. A data d'avui existeix un volum encara molt més gran d'aigua congelada als dipòsits del nord.

Post 148: internet a l'espai

NASA ha provat amb èxit el primer model de xarxa de comunicacions espacial profund d'Internet.

El projecte ha estat dut a terme per enginyers del Laboratori de Propulsió en Jet de la NASA a Pasadena, Califòrnia, utilitzant programari de Connexió de Xarxes Tolerant i sense Interrupció, o DTN, que transmet dotzenes d'imatges espacials a i des d'un vehicle espacial de la NASA situat a 32 milions de quilòmetres de la Terra.

Amb aquesta gesta estableixen el primer pas per a crear una xarxa de comunicacions espacial totalment nova, una Internet interplanetària.

La Internet Interplanetària ha de ser prou sòlida per a resistir retards, interrupcions i desconnexions en l'espai. Els talls es poden produïr quan un vehicle espacial es mou darrere un planeta, o quan hi ha tempestes solars i els retards de comunicació són més llargs. El retard enviat o rebut de dades des de Mart pren entre 3 i mig a 20 minuts a la velocitat de la llum.

A diferència del protocol TCP/IP a la Terra, el DTN no assumeix una connexió directa contínua. En el seu disseny, si un camí de destinació no es pot trobar, els paquets de dades no es descarten. En canvi, cada nus de xarxa es queda custodiant la informació mentre es necessari fins que es pugui de manera segura comunicar-se amb un altre nus. Aquest mètode de magatzem-i-retorn és el mitjà amb la qual la informació no es perd quan cap camí immediat a la destinació no existeix. Finalment, la informació es reparteix a l'usuari final.

"Avui, un equip d'operacions ha de planificar manualment cada enllaç i generar totes les comandes per especificar quines dades enviar, quan enviar-lo, i on enviar-ho", segon el director del Centre d'Operacions Experimentals de la DTN al JPL. "Amb un DTN estandaritzat, això serà automàtic".

Els enginyers començàven ahir una llarga sèrie de demostracions del DTN. Les dades es transmetien utilitzant la Xarxa Espacial Profunda de la NASA. Els enginyers utilitzen el vehicle espacial Epoxi enviat a Mart per a retransmetre dades en òrbita. Epoxi està allà en una missió per a trobar-se amb el Cometa Hartley d'aquí 2 anys.

Fins ara hi ha 10 nusos en aquesta primera xarxa interplanetària. Un és el vehicle espacial Epoxi i els altre nou, estan al camp del JPL, a les sondes de Mart, satèl·lits orbitants i centres d'operació dispersos pel planeta.

Aquest és un experimenta llarg i és el primer d'una sèrie de demostracions planejades per a classificar la tecnologia per a l'ús en una varietat de futures missions espacials. Durant la pròxima ronda de testatge, una demostració més ampliada de la NASA serà per utilitzar el nou programari de DTN carregat a bord de la Base Espacial Internacional, serà aquest estiu.

En els propers anys, la Internet Interplanetària podria permetre molts tipus nous de missions espacials. Les missions complexes que impliquen vehicles espacials d'aterratge, mòbils i orbitants múltiples que seran molt més fàcils de donar-los-hi suport amb aquest nou protocol. També es podria assegurar comunicacions fiables per a astronautes a la superfície de la Lluna.

L'Experiment de Connexió de Xarxes d'Impacte Profund està patrocinat per les Space Communications and Navigation Office in NASA's Space Operations Mission Directorate a Washington. El NASA's Science Mission Directorate and Discovery Progra també a Washington.

Post 147: el nitrogen dels boscos

Anem d'estudi a estudi. Per primera vegada un estudi fet a gran escala a Amèrica del nord revela la importància del nitrògen que conté els boscos en el control del clima.

Es tracta del nitrògen que hi ha a les fulles i rames més externes dels arbres, la base forestal, que segons aquest estudi, incrementa l'albedo, és a dir, la quanitat de llum que es reflexa i retorna a l'espai, i per tant contribueix al no escalfament de l'atmosfera.

"Des de fa molt de temps els científics han estat consicents de la importància de l'albedo, però ningú sospita que el dels boscos pugués dependre del nitrògen", segons el professor de l'Institut per a l'Estudi de la Terra, els Oceans i l'Espai de la Universitat de new Hampshire (EE.UU.) i autor principal de l'estudi.

Els investigadors han pogut corroborar, a més a més, un altre efecte ja conegut del nitrògen, i és que com més rica és la base forestal en aquest element, major és l'assimilació de diòxid de carboni de l'atmosfera, el gas d'efecte hivernacle en el que avui es centra l'atenció en relació amb el canvi climàtic.

Aquests resultats s'han obtingut integrant les dades recollides durant sis anys en dotze boscos per a diferents medis; per exemple, per a determinar el contingut de nitrògen en el fullatge ja utilitzat, a més a més les mesures procedents de més de 1.700 arbres, les imatges obtingudes per als vols AVIRIS i el satèl·lit EO-1 de la NASA.

En l'article que recull l'estudi, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, els autors assenyalen que els canvis que afecten a la disponibilitat de nitrògen per a les plantes té un impacte sobre el sistema climàtic que cal considerar seriosament.

Particularment, diuen, que les activitats humanes, com la fertilizació o l'emissió de contaminants que contenen nitrògen, han alterat el cicle global d'aquest element.

Afegeixen, malgrat tot, que seria prematur concloure a partir d'aquests resultats que promouen l'acumulació de nitrògen a la base forestal ajudaria a compensar l'escalfament global induït per les emissions de gassos d'efecte hivernacle.

En el fons seria necessari veure si passa el mateix en altres tipus d'ecosistemes, com les selves tropicals o els terrenys agrícoles, i afegir la vegetació com a variable al model climàtic.

Post 146: núvols atmosfèrics marrons

Els Núvols Atmosfèrics Marrons, en anglès ABC, és un fenòmen format per diverses partícules tòxiques creades per l'home, abasta des de Pekín fins a la península Aràbiga, amb un efecte accelerador del canvi climàtic, segons un informe de l'ONU.

L'estudi, elaborat pel Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides i que s'ha donat a conèixer fa uns dies, conclou que aquestes formacions, algunes d'elles amb més de 3 quilòmetres de gruix, tindran un impacte directe sobre el medi ambient, l'agricultura i la salud dels habitants del planeta.

Pekín és una de les principals ciutats asiàtiques afectades per l'ABC, compostes de sutge i altres partícules tòxiques, juntament amb Bangkok, Dacca (Bangladesh), Karachi (Pakistan), Calcuta, Bombay, Nova Delhi, Seül, Shangai, shenzhen i Teheran, degut als seus alts índex de contaminació.

Degut a aquests núvols marrons, aquestes ciutats estan perdent entre un 10 i un 25 per cent de llum solar des de la dècada de 1950, segons l'informe. La ciutat xinesa de Cantó, per exemple, ha reduït la seva recepció de llum solar en un 20 per cent des dels anys 70.

A més a més, aquests núvols multipliquen l'efecte hivernacle i, per això, acceleren el canvi climàtic, ja que partícules com els sulfats reflexen la llum del Sol i refreden la superfície, mentrestant el sutge abosrbeix aquesta llum i escalfa l'aire.

Els ABC actuaran de manera directa sobre els glacials de l'Himalaya, font dels rius de gran part d'Àsia, fet que podria portar períodes de sequera a la regió. Pel que fa a la salut humana, els núvols marrons es traduïran en problemes respiratoris i cardiovasculars cada vegada més freqüents.

Aquests núvols marrons també existeixen a bona part d'Amèrica del Nord, Europa, el sud d'àfrica i l'Amazones.

Post 145: primera imatge de tres planetes que orbiten una estrella

No deixem el tema astronòmic i és que ara parlarà d'uns científics del Canadà i Estats Units que han aconseguit prendre la primera imatge directa que mostra 3 planetes que orbiten una estrella diferent a la nostra. L'estudi es publicava fa uns dies a la revista Science.

Els investigadors acostumen a detectar la presència d'un planeta, normalment a través de la seva influència gravitacional sobre una estrella. Malgrat tot van obtenir fotografies de tres planetes de forma directa utilitzant els telescopis Keck i Gemini.
L'estrella en qüestió és la HR 8799, és el que s'anomena una estrella de seqüència principal que com el Sol està dins de la primera fase de la seva vida i la més amplia, l'energia de la qual procedeix de reaccions nuclears. L'estrella està a 128 anys llum de la Terra.

Els planetes que viatgen al seu voltant tenen masses que van d'entre cinc a tretze vegades la de Júpiter, el més petit dels quals està molt a prop del Sol i el més gran molt lluny. Aquesta relació de tamanys, que de forma general és similar a la dels planetes externs del Sistema Solar, dóna suport a un escenar en el que els planetes es formen a través de l'agregació de partícules en un disc de gas i pols que gira a l'entorn de l'estrella.
Segons els autors, el sistema s'assembla a una versió millorada de la part externa del nostre sistema solar. Els científics estimen que si HR 8799 hagués estat tan tènue com el Sol, els seus planetes estarien a distància semblants a les de Saturn, Urà i Neptú.

Post 144: primera fotografia d'un exoplaneta

Astrònoms americans enunciaren que van captar la primera imatge fotogràfica d'un exoplaneta a només 25 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Peixos Austrinus.

La imatge mostra el sistema planetari en tota la seva totalitat format per un cinturó de pols i brossa còsmica junt a l'exoplaneta, anomenat Formalhaut b, el moviment de traslació del qual al voltant de l'estrella dura 872 anys terrestres.
Els exoplanetes, segons la definició científica, són cossos que giren en una òrbita permanent entorn d'una estrella, però més enllà del sistema solar. Fins ara s'ha determinat l'existència d'uns 300 exoplanetes, però mai s'havia aconseguit captar la imatge d'un d'ells.

En una conferència de premsa a Washington i un informe publicat a la revista Science, els científics indicaren que l'exoplaneta té probablement la massa de Júpiter i gira en òrbita d'una estrella identificada com Formalhauta una distància que és al voltant de quatre vegades la que separa Neptú del Sol.

Els primers indicis de l'existència d'un exoplaneta a la constel·lació de Peixos Austrinus apareixé al 2005 quan l'astrònom de la Universitat de Califòrnia, Paul Kalas, analitzà imatges preses per la càmera avançada del telescopi espacial Hubble que mostrava al marge de material molt definit entorn a l'estrella.

L'exoplaneta podria tenir un sistema d'anells semblants als que envolten a Júpiter i que després es condensen per a formar el que són ara les seves llunes.

L'extrem irregular de l'anell de brossa i pols còsmica que envolta a l'estrella suggereix que hi havia allí un exoplaneta en òrbita el·líptica que influia a la seva conformació. La força gravitatòria de Formalhaut bés la raó clau per la qual l'ampli cinturó que envolta el Formalhaut està esculpit amb un cercle irregular entorn a l'estrella.

Les dos fotografies obtingudes fins ara corresponen al 2004 i 2006, les quals mostrens que el seu moviment en un lapse de 21 mesos concorda amb el que s'esperava d'un exoplaneta que completa una òrbita entorn a l'estrella cada 872 anys a una distància de 119 unitats astronòmiques és a dir a 17.700 milions de quilòmetres.

Post 143: Jo també sóc un nen dels 80

I és que nàixer als anys 80 és un grau afegit i fa poc que he escoltat aquesta cançó que em recorda perfectament com he arribat on sóc ara.

Nen dels 80, dels Radio Buhos

Billar i futbolí i l’home del sac
el barça del dream team
i la bola del drac

Aquell primer petó
la primera estrella
o el segon vailet de la casa vella

les vinyes vora el mar
les dunes que l’atzar
va voler prendre
les canyes del torrent
vigilen el ciment
que les violenta

i ara s’espanta aquell nen dels vuitanta
un nen que no vol fer-se gran
camí dels trenta
no acaba de festa
però no es com havia somiat

El cotxe ple de fum
els crits de mon pare
i el doctor slump perseguint l’arare
pel carrer principal tirant la baldufa
l’hivern era especial
aprop de l’estufa

i encara puc sentir
la brisa d’un vespre estant
tots a la fresca
l’olor d’un got de vi
i els nous llibres de l’any
cada setembre

i ara s’espanta aquell nen dels vuitanta
un nen que no vol fer-se gran
camí dels trenta
no acaba de festa
però no es com havia somiat.

A tots els nascuts als 80, i especialment al 82, com jo.

Post 142: adéu a la Mars Phoenix

Des de que la sonda va descendir sobre la superfície de Mart a finals del maig passat al mig d'un desert congelat situat al seu pol nord, registrà nevades, va extraure fragments de gel i descobrí que la pols marciana té similituds químiques amb l'aigua marina de la Terra. Això podria reafirmar la teoria de que alguna vegada circulà aigua líquida amb les condicions necessàries per al desenvolupament de la vida.

La NASA, malgrat tot, continuarà utilitzant orbitadors per a intentar rebre senyals de la Phoenix, si bé les possibilitats de que la sonda torni a funcionar són mínimes. La missió de la Phoenix anava a durar tres mesos, però la sonda ha estat operativa durant més de cinc.
El final de la missió no supossa pas un revés per a la NASA, donat que l'agència espacial ja havia anticipat que el canvi d'estació a Mart, de l'estiu a la tardor i amb menys hores de llum, anava a provocar aquesta situació, només que ha passat tres setmanes abans del que s'esperaven les tormentes de pols al Planeta Roig. La Phoenix funcionava mitjançant energia proporcionada pels seus panells solars, que ja no es podien recarregar més.

Al llarg d'aquests messos, les successives trobades de la sonda han donat lloc a diverses especulacions sobre aquesta possibilitat: des de la presència de restes de perclorat, la presència d'indicis de gel subterrani, l'excessiva salinitat de qualsevol dipòsit d'aigua, les suposadament favorables condicions del sòl marcià per allotjar vida...

En el fons de tot la Phoenix ha donat un importat impuls a la nostra esperança de que podem demostrar així que Mart era habitacle i que possiblement tenien les condicions per a mantenir-hi la vida.

Malgrat tot, no s'ha pogut demostrar de forma concluient l'existència - pasada, present o futura - de un marc propici per la vida humana en un planeta que, de moment, segueix oferint més interrogants que respostes.

Post 141: risc d'allaus

A finals de 1986, el Servei Geològic de Catalunya conjuntament amb el Departament de Geologia Dinàmica, Geofísica i Paleontologia de la Universitat de Barcelona, iniciaren el projecte "Estudi del Risc d’Allaus al Pirineu de Catalunya", amb l’objectiu de pal·liar la manca d’informació sobre el perill d’allaus a Catalunya.

Entre els anys 1986 i 1990, s’establiren les bases del projecte i es realitzaren els treballs previs per a poder activar sistemes de predicció en l’espai i en el temps.

Com a servei públic, a partir de la temporada 1990-91, s’inicia l’emissió d’un Butlletí de Perill d’Allaus. Paralel·lament comencen a elaborar-se els Mapes de Localització Probable de Zones d’Allaus, la publicació dels quals s’inicia al 1997.

Des de 1996, el projecte, en la seva totalitat, es va integrar en l’Institut Cartogràfic de Catalunya, empresa pública de la Generalitat de Catalunya.

Des de la temporada 2003-2004 la predicció temporal queda integrada al Servei Meteorològic de Catalunya, mentre que la predicció espacial es manté a l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Des del desembre de 2005 amb la creació de l'IGC, el risc d'allaus, per primera vegada és considerat una competència més d'aquesta institució.



Per a més informació:
Meteocat "http://www.meteocat.com/mediamb_xemec/servmet/pagines/allaus/butlleti.html
Institut Geològic de Catalunya "http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/allaus/igc_allaus.html

Post 140: Narcís Monturiol

Aquest enginyer, artista i intel·lectual va nàixer a Figueres, fill d'un boter. Monturiol estudià a Cervera i es llicencià en dret a Barcelona el 1845, si bé mai va exercir-ne.

La seva amistat amb Abdó Terrades el portà a afiliar-se al Partit Republicà i a simpatitzar amb les idees socialistes d'Étienne Cabet. Donà suport a la participació catalana a la comunitat utòpica "Icària" i "Nova Icària", i hagué d'exiliar-se a França el 1848 a causa de les seves idees polítiques.

A partir del seu retorn, aprèn l'ofici d'impressor i munta una impremta on edità La madre de família (1846), El padre de familia i La Fraternidad (1847-48), que fou el primer diari comunista d'Espanya. Co-editor amb Joan Landa, de la sèrie Hombres i mujeres célebres de todos los tiempos.

La seva estada a Cadaqués, on es refugiar per fets polítics i en que es guanyava la vida com a pintor, li permeté observar la perillosa feina dels recol·lectors de corall. Això el va portar a pensar sobre la navegació submarina i quan tornà a Barcelona el setembre de 1857 organitzà la primera societat comercial a Espanya dedicada a l'exploració de la navegació submarina sota el nom de Monturiol, Font, Altadill y Cía. amb un capital de 10.000 pessetes.

El 1858presentà el seu projecte amb una tesi titulada l'Ictini o la nau-peix. El primer viatge del seu primer submarí, l'Ictíneo I, tingué lloc el setembre de 1859 al port de Barcelona, devant de molt de públic aconseguir navegar completament sumergit durant dos hores i vint minuts. Amb el capital obtingut es constituí l'empresa La Navegación Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictíneo II. Aquest submarí amb un sistema de propulsió anaeròbica.

Altres invencions de Monturiol inclouen un procés per incrementar la velocitat de producció de paper adhesiu que aplicà quan fou nomenat director de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre de Madrid, màquina per fer cartipassos, màquina de fer cigarretes, pinsos a base de fusta de salze per a conills, procediment de fabricació de sabó en fred, soles de sabates sintètiques, cola líquida per a fusta, camises per a cilindres de motor, betum per a sabates, un velògraf aparell destinat a l'obtenció de còpies d'un original escrit o dibuixat, projecte d'un tranvia per a Tarragona, receptor giratori de vapor...

Josep Puig Pujades va escriure la seva biografia a Vida d'heroi.

Post 139: els volcans de la lluna

Quan una nit d'estiu un mira enlaire i veu la lluna plena, es poden distingir petites tonalitats més fosques, en forma de taques circulars, són els seus cràters.

Segons un estudi de l'Agència d'Exploració Aerospacial Kanagawa del Japó, publicada al Science Express dins l'edifició digital de la revista Science: l'activitat volcànica de la Lluna podria haver existit molt abans del que avui en dia ens pensem.

Aquesta afirmació és el resultat dels anàlisis de les imatges d'alta ressolució de la cara fosca de la Lluna, preses amb la càmera estèreo que porta el satèl·lit explorador llunar japonès KAGUYA (SELENA).
Les noves dades sobre els mars, els oceans foscos de basalt volcànic, de la cara fosca de la Lluna podria ajudar als investigadors a reconstruïr els origens de la Lluna i la seva evolució.

Tot i que no es poden accedir al basalt per a realitzar una datació radiogènica, l'edat d'aquests mars pot determinar-se comptant el nombre de cràters que marquen les superfícies volcàniques, els mars més antics haurien de contenir més cràters.

Quan s'aplica el mètode de les noves imatges obtingudes per la KAGUYA/SELENE, els científics estimen que la majoria del volcanisme dels mars en aquest costat de la Lluna va aturar-se fa 3.000 milions d'anys.

Malgrat tot en unes altres localitzacions de la cara fosca de la Lluna, els dipòsits de mars s'estimen en uns 2.500 milions d'anys d'antiguitat, el que suggereix que el volcanisme podria haver durat molt més en algunes àreas.

Post 138: Temporada d'huracans 2008

La temporada d'huracans és un període anual de major formació de ciclons tropicals dins de l'arc tropical atlàntic. La temporada comença oficialment l'1 de juny i acaba el 30 de novembre, per tant ja comença a ser hora d'anar fent una mica de balanç de com va la cosa.
Engunay excepcionalment la primera tempesta tropical va batejar-se el dia 30 de maig a la costa de Belize i s'anomenà Tempesta tropical Arthur.

Malgrat tot El Niño o La Niña és el segon episode més destructiu després dels hurcans de l'Atlàntic. El període d'huracans ha començat aquest any més activa de lo normal. 4 tempestes es varen formar abans de l'agost i a la vegada aquest any també hem tingut 3 tempestes actives el mateix dia: l'huracà Bertha, les tempestes tropicals Cristobal i Dolly, actives el dia 20 de juliol, convertint aquesta estació en una de les 9 que ostenten el rècord del major nombre d'huracans actius en un mes d'agost.

Aquest any ha estat molt desastrós per a Haití, on més de 800 persones varen morir com a conseqüència dels ciclons tropicals: Fay, Gustav, Hanna i Ike durant l'agost i el setembre.

Si fem memòria l'huracà Ike fou l'huracà més destructiu d'aquesta estació, a la vegada que el més fort, devastà Cuba com a huracà i després les pluges arribaren com a categoria 2 a l'estat de Texas. Degut al seu gran tamany les pluges si que van ser molt intenses.

L'huracà Hanna fou l'huracà més assassí d'aquesta estació, matant 537 persones, la majoria a Haití.

L'huracà Gustav fou una tempesta molt destructiva, gerant pèrdues en més de 20 bilions de dolars en danys a Haití, Jamaica, les Illes Caiman i Cuba. L'huracà Dolly en el seu moment ja causà prop de 1,5 bilions de dolars en danys al sud de Texas i Mèxic.
L'huracà Bertha fou el primer huracà d'enguany format al Cap Verd (illes a la costa oest d'Àfrica) i fou el que durà més aquest més d'agost a la conca Atlàntica, per sort no van morir gaires persones.

La tempesta tropical Fay fou el primer cicló tropical de l'Atlàntic que deixà precipitacions en un mateix estat dels Estats Units en 4 ocasions diferents.

La tempesta tropical Marco passarà a la història com la més curta i menys activa mai enregistrada.

L'huracà Omar el podem recordar de mitjans d'octubre com l'últim huracà potent de l'estació que va produïr força danys a les illes ABC, Puerto Rico i les illes Verges.

I aquests dies tenim a l'huracà Paloma que ja s'ha convertit en el segon huracà més fort del novembre en tota la història ciclònica de l'atlàntic, ha produït molts danys a les illes Caiman i a Cuba.

De moment i a dos setmanes d'acabar la temporada, 2008 passarà a la història com la que fins ara ha tingut un major nombre d'huracans de categoria 3. 16 tempestes tropicals de les quals es varen convertir en huracà i 5 superaren la categoria 3.

Post 137: Sóc teu (I'm yours)

A vegades no sé si és que els caps de setmanes m'alteren anímicament, sinó que a vegades el que passa es que per unes hores retorno a un lloc que m'estimo, envoltant de gent que m'estimo i que m'estimen.

Creure en els altres, creure en un mateix i recordar els orígens. Això és el que vull i el que m'agradaria. Per tant cada diumenge a la tarda quan giro cap al camí del molinet, penso que trigaré encara cinc dies en refer el camí des de les Borges.
Carregat amb una bossa a l'esquena, l'ordinador al costat i una maca cançó de Jason Mraz (I'm yours) a l'ipod.
En el destí m'esperen noves aventures que com sempre os explico des d'aquí.

Post 136: La vida és bella

Avui no vull pas parlar de la pel·lícula homònima sinó d'aquesta cançó de més a sota. Jason Mraz el podriem definir com una Amy McDonald en masculí. Una música senzilla, que en escoltar-la et trasllada en un món fantàstic!

Life is wonderfull, per uns o altres, per mi ho és almenys des d'ahir.

Post 135: La temporada d'esquí comença una mica més abans que mai

La neu ha arribat abans d'hora i les estacions d'esquí podran obrir abans del que és habitual. La de Masella ha anunciat que obrirà part de les instal·lacions aquest mateix cap de setmana perquè, a més de la neu primerenca, el temps permet fer neu artificial a les cotes més altes de l'estació.

La direcció de Masella ha decidit posar en marxa quatre remuntadors entre els zones de la Tosa i Coma Oriola i obrirà catorze pistes amb gruixos de neu que oscil·len entre els 30 i els 80 centímetres. L'estació veïna de la Molina preveu obrir el complex el dia 29 de novembre, però no descarta avançar la temporada al dia 22.

Els aficionats a l'esquí ja poden equipar-se i anar a la muntanya a gaudir de la neu i l'esport. Ho podran fer en una data ben excepcional, ja que no és habitual poder esquiar a principis de novembre. L'estació de Masella ha anunciat que posa en marxa quatre remuntadors i catorze pistes situades entre Tosa i Coma Oriola, la part més alta del complex, ja que es troba entre els 1.900 i els 2.500 metres d'alçada.

L'estació de la Molina també obrirà abans del pont de la Puríssima. La direcció treballa amb la previsió del cap de setmana del 29 de novembre, però no descarta fer-ho el cap de setmana anterior.

Post 134: Per què el Hubble?

El telescopi espacial Hubble és la solució directa al problema que tenen els telescopis des del dia de la seva invenció: l'atmosfera.
El dilema és doble: les bosses d'aire que es desplacen per l'atmosfera terrestre distorsionen molt la vista dels telescopis, ni per molt grans que fossin, aquesta distorsió és la raó per la qual les estrelles pampalluguen en mirar el cel.

L'atmosfera també està parcialment bloquejada i absorbeix certes longituds d'ona de radiació propera a l'ultraviolat, gamma i X, abans que puguin arribar a la Terra. Els científics poden examinar així un objecte com una estrella estudiant aquests tipus de radiació que no toquen la superfície terrestre.

Els telescopis de camp (els clàssics) estan utilitzant ara avenços tecnològics per intentar corretgir la distorsió atmosfèrica, però no hi ha encara cap manera de veure les longituds d'ona bloquejades pel planeta.

La manera més eficaç per evitar els problemes de l'atmosfera és posar el seu telescopi més enllà d'això, o en el cas del Hubble, situar-lo a 569 km d'alçada.

On està ara el Hubble?
Cada 97 minuts, el Hubble completa una volta a la Terra movent-se a una velocitat aproximada de 8 km/s, prou ràpid com per creuar Europa en 10 minuts. Mentre viatja el mirall del Hubble capta la llum i la dirigeix als seus instruments.

En el fons és un tipus de telescopi conegut com a reflector de Cassegrain. La llum colpeix el mirall principal del telescopi, o mirall primari, rebota i es troba un mirall secundari. El mirall secundari concentra la llum a través d'un forat al centre del mirall principal que és el que conté tots els instrumenents.

El funcionament no és ampliar el camp òptic, sinó captar molta més llum que la que podem amb l'ull humà. El mirall principal medeix uns 2,4 m de diàmetre i és petitíssim comparat amb el de més de 10 m situat a l'observatori de Canàries.
En l'última sortida s'hi va incorporar una Càmera Avançada per a Enquestes (ACS), l'instrument veu la llum visible. Està dissenyat per estudiar part de la primera activitat de l'univers. L'ACS ajuda a comprendre la matèria fosca, detecta objectes molt distants en l'univers, busca planetes massius i estudia l'evolució de grups de sectors de galàxies.

Ara bé la més famosa, tot i que pels seus resultats, és la Càmera Planetària 2 de Camp Ampli (WFPC2), que fins avui en dia és la que ha obtingut les imatges més famoses i difosses. Els seus 48 filtres permeten als cient´ficis estudiar objectes amb una gamma de longituds d'ona fins ara mai fet.

Tot i que s'alimenta d'energia solar també té unes bateries que garanteixen el funcionament quan està a la banda fosca de la Terra.

Post 133: Hubble, mirant les estrelles

La NASA ha tornat a fer funcionar el telescopi espacial Hubble després d'una llarga pausa per a reparar-ne l'òptica i part del maquinari, el resultat és una imatge espectacular de com dos galaxies identificades com Arp 147 demostren la seva influència gravitatòria.

La imatge desmostra que la càmara (planetària gran angular WFPC2) està funcionant tal i com ho feia abans de que s'aturessin les seves transmissions a l'octubre, el resultat un 10 tant en qualitat com en bellessa.

Les dos galàxies estan orientades de tal forma que donen l'aparença d'un numero 10. La galàxia que correspon a l'1 sembla estar envoltada per un anell d'estrelles i la que és el "zero" mostra un anell blau que revela una formació d'estrelles.

El parell de galàxies, fotografiat per la càmara del Hubble entre el dilluns i el dimarts passat, mostra la constel·lació de Cetus a més de 400 milions d'anys llum de la Terra.

El Hubble és un projecte de cooperació internacional entre la NASA i l'Agència Espacial Europea (ESA), les operacions de la qual són controlades des del Centre Goddard de Vols Espacials de l'agència americana.

L'observatori espacial ha patit una sèrie de problemes de funcionament els darrers anys i la NASA projecte enviar en òrbita al transbordador Atlantis en una nova missió de servei i reparacions. Aquesta missió, que inclourà almenys cinc passejos espacials, es realizarà probablement a principis de l'any que vé.

Post 132: The Logical Song

Avui m'han sorprés amb aquesta cançó just a les 6:18 del matí, així que tinc ganes de compartir-la amb tots vosaltres.

The Logical Song dels Supertramp, genial.

Post 131: Els efectes del temporal

Post 130: Pluges al Camp de Tarragona

Les precipitacions no volen deixar Catalunya. Després que la borrasca va donar una petita treva durant el dissabte a la tarda, els aiguats han tornat de nit i matinada. La zona més afectada és el Camp de Tarragona, en especial les poblacions de Reus i Cambrils. Els serveis d'emergència asseguren que estan col·lapsats, tot i que la pitjor situació s'ha produït al voltant de les cinc del matí.

A Cambrils, el vent ha provocat alguns danys a teulades i a les caravanes dels càmpings. A Reus, cap a dos quarts de cinc hi ha hagut un esclafit, terme conegut en anglés com a microbust, un fenomen meteorològic de curta durada que implica una baixada brusca de la pressió i un augment també brusc de la intensitat del vent i la pluja. Baixos inundats i arbres caiguts són els principals danys que ha causat el petit tornado.

A Salou, han volat taulades com per exemple a la casa del carrer Sol número 61, on el vent ha arrencat una part del sostre. Els vents, de fins a 140 quilòmetres per hora, ha volcat algunes caravanes que estaven instal·lades al càmping Sangulí de la mateixa població.

Entre les 4 i les 6 de la matinada, els Bombers de la Generalitat han atès fins a 85 emergències, 70 de les quals han estat al Baix Camp i Tarragonès. Al llarg de la nit, hi ha hagut talls a la xarxa viària. A hores d'ara ja s'ha restablert el trànsit a totes les carreteres principals, però a Cambrils continuen tallades alguns camins propers a rieres. De moment, la circulació ferroviària està tallada a l'alçada de Salou, on els bombers estan treballant per netejar la via i restablir el servei.

Per la seva banda, la companyia elèctrica Fecsa ha informat de diversos talls de subministrament a les ciutats de Tarragona, el Vendrell, Almoster i el Palau d'Anglesola, tot i que encara no s'ha pogut quantificar el número d'abonats que s'han quedat sense llum.

Protecció Civil recomana als vehicles que redueixin la velocitat i extremin les precaucions. També es desaconsella travessar amb el cotxe trams inundats on no se sàpiga què hi pot haver sota l'aigua. Per als conductors que circulin a prop del mar, es recomana allunyar-se de la platja, ja que es poden veure afectats per l'onatge.

Les pluges van descarregar amb força aquest divendres a la nit i matinada de dissabte en alguns punts de l'interior com Queralbs, al Ripollès, on van caure 132 litres per metre quadrat. En alguns indrets del Berguedà, els ruixats també van superar els 100 litres per metre quadrat, mentre que en punts d'alta muntanya, com a Espot o Port del Comte, la precipitació en forma de neu va deixar 152 i 143 litres respectivament.

A les comarques de Girona i Tarragona les pluges van ser menys importants, però destaquen registres com els 45 litres per metre quadrat a Cadaqués, Torroella de Montgrí o la Bisbal d'Empordà. Al sud, Constantí, amb 35 litres, va ser la ciutat que més aigua va rebre. Dissabte al matí la situació va millorar, amb pluges concentrades només a l'est de Girona. La treva, però, només ha durat unes hores.

Post 129: Tots Sants

Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l'hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l'endemà a la mateixa hora.

Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu reflectida en l'existència d'una literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels difunts.

Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar. I si en tot cas hi havia alguns moments de l'any en què els esperits podrien ser perillosos, hi havia els corresponents rituals per conjurar-los.

Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions que han arribat fins a nosaltres. Tradicions com la de posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes.

Hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: posar un llum a la porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s'escalfin, encendre espelmes o llums d'oli a les habitacions o a la cuina en record dels difunts...

Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant.

Es pot constatar encara la pervivència a l'actualitat d'alguns d'aquests costums, sempre a nivell familiar. El que sembla haver desaparegut és el costum d'encendre col·lectives als pobles de muntanya, fogueres que servien també per fer la castanyada.

Altres creences afecten directament als infants. Així, en fer la castanyada, es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes perquè si no en deixaven a la nit alguna per a les ànimes, aquestes anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit -que l'endemà trobaven canviada per un panallet- o al plat de servir-les. En algunes poblacions, els infants posaven una castanya en cada graó de l'escala de la casa o pels racons i d'altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se'ls enduguessin.