Post 128: It's raining (men)

Plou. Així que millor que una cançó divertida per aquest dia gris.

It's raining men de Geri Hallywell.

Post 127: Nevada primerenca rècord

La situació meteorològica de dimecres ha estat marcada per la nevada a la Catalunya Central i al Prelitoral sud i central, on la cota de neu s’ha situat al voltant dels 700 metres, i puntualment s’han vist flocs fins els 500. Les comarques més afectades per la neu a cotes baixes han estat la Conca de Barberà, l’Anoia, l’Alt Camp, la Segarra, el Bages i en menor mesura, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i Osona. Concretament, a Cervera aquesta és la nevada més primerenca des de l’octubre de 1926. Altres llocs on ha nevat és a Prades (5 cm), a Montmaneu (3 cm) (foto) o a Rojals (2 cm), i s’ha vist nevar també a Cabra del Camp, a Olost de Lluçanès, a Castellcir o al Monestir de Montserrat.
A banda, al Pirineu també ha nevat, sobretot al vessant nord, amb gruixos destacats a les cotes més altes. Alguns d’aquests gruixos, enregistrats amb les Estacions Meteorològiques Automàtiques d’alta muntanya son:
A la resta de Catalunya la pluja ha afectat gairebé la totalitat del territori. On ha plogut menys és a l’extrem nord-est i a punts del Pirineu Oriental. Tot seguit es mostren les precipitacions més destacades enregistrades amb les Estacions Meteorològiques Automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya entre dimarts 28 i dimecres 29 d’octubre fins les 12 hores:
A continuació es pot veure la distribució de la precipitació enregistrada a Catalunya entre dimarts i dimecres fins a les 12 h:
A banda, les temperatures mínimes també han estat molt baixes arreu, però especialment a alta muntanya. És el cas de Certascan (2400 m), amb una mínima de -10.9 ºC , de Boí (2540 m), amb una mínima de -10.3 ºC, o de Bonaigua (2266 m), amb una temperatura mínima de -10.4 ºC. Fora del Pirineu, alguns valors destacats son els 3.4 ºC de l’Observatori Fabra de Barcelona a les 12 hores (temperatura que encara pot baixar una mica més). Cal remuntar-se al 13 d’octubre de 1975 per trobar una temperatura mínima més baixa en un mes d’octubre en aquest Observatori.

Les temperatures mínimes més baixes enregistrades avui dimecres amb les Estacions Meteorològiques Automàtiques de l’SMC són:
La predicció indica que durant la tarda la precipitació anirà minvant i es restringirà a punts del litoral i Prelitoral Central, al sud de la Costa Brava i a l’interior del quadrant nord-est, amb una cota de neu que es situarà al voltant dels 700 metres. Independentment, es reactivarà la nevada al vessant nord del Pirineu a qualsevol cota.

Dijous arribarà un nou sistema frontal que portarà precipitacions a qualsevol lloc, i s’estendran d’oest a est. La cota de neu pujarà dels 700 als 1400 metres al Pirineu, i dels 1000 als 1600 a la resta de Catalunya. La temperatura es mantindrà semblant.

Divendres i dissabte s’espera un nou episodi de precipitacions que podria ser general. La temperatura es recuperarà lleugerament.

Post 126: núvols amb forma d'ona de vaixell

La forma dels núvols que es veuen en aquesta imatge, estan capturats pel satèl·lit Terra del grup MODIS de la NASA, el dia 16 d'octubre del 2008 i s'anomenen "núvols amb forma d'onades de vaixell". Tenen aquest curiós nom perquè s'assemblen a les ones que fan els vaixells (onades Kelvin), amb la forma de V que genera un objecte en desplaçar-se sobre un fluïd.

En aquest cas la imatge fou capturada a les Illes del Prince Edward al sud de l'Oceà Índic (no s'ha de confondre amb les illes que porten el mateix nom al Canadà). Quan el vent flueix a través de les illes, s'escombra al voltant i sobre que deixa alguna cosa semblant a l'estel·la d'un vaixell, per això el nom.

El motiu no és accidental o coincident, hi ha una raó física per a justificar-lo. Els vents a través d'un fluïd, quan es troben un obstacle, es desplacen envoltant-lo, deixant endarrera una onada (com el vèrtex de von Karmann), o una ona visible en forma d'estela al seu entorn. Els núvols amb forma d'ona de vaixell formen amb el contrast d'aire fred i càlid petites congestions, que generen núvols petitets, però no allargats.

Post 125: 150 anys del pla Cerdà

No és gens fàcil imaginar la Barcelona de 1850, tant diferent a l'actual. L'espai de la ciutat, envoltada encara de muralles, s'havia esgotat. Es construia ja en arcs sobre les vies públiques, les places havien desaparegut i també els petits cementiris de les parròquies. Els carrers eren tan estrets en molts punts que el carro de mà era l'únic mitjà de transport possible. Les condicions de salubritat eren també pèssimes. Es feia per tant inevitable ampliar l'espai ciutadà.
L'enderrocament de les muralles que tancaven la ciutat eren un primer pas al que s'opossava el Ministeri de la Guerra per considerar-les encara d'utilitat estratègica. Però finalment s'imposà unànimament la voluntat popular i al 1854 el govern d'Espartero i O'Donnell donà llum verda al projecte que fou promulgat com a real ordre per Isabel II. Coincidia tot plegat amb l'annexió a la ciutat de les poblacions circumdants d'Horta, Gràcia, Sant Andreu del Palomar, Sant Martí de Provençals, Sarrià, Sants... s'obria un immens espai nou pel que la ciutat podria crèixer ràpidament. El 4 de setembre de 1860 la reina possà la primera pedra de la priemra casa de l'Eixample, la de Manel Gibert a Plaça Catalunya.

La planificació del nou espai no es va deixar a l'atzar. Es va convocar un Concurs de projectes en el que ràpidament en destacaren dos el de Rovira i el de Cerdà. Malauradament l'assumpte es va polititzar i no es va limitar a proveïr a la ciutat d'un pla idoni sinó que acabà essent un pols entre els arquitectes Rovira i els ingeniers de camins Cerdà, la burgessia catalana Rovira i els poders centralistes de Madrid.

Finalment el pla de Cerdà va venir imposat des de Madrid. És lamentable que el trasfons polític d'aquesta decisió provoqués el rebutg de molts estaments de la ciutat a un pla excel·lent. Cerdà fou un pioner de l'urbanisme científic i el seu pla havia estat cuidadosament elaborat en base a un profund estudi de la ciutat, la seva població i les seves perspectives de futur.

El pla de la Rovira era de molta més acceptació local. Propossava una estructura radial, semblant a una teranyina, amb centre a la Plaça Catalunya.
Bàsicament el pla de Cerdà consisteix en una quadrícula de blocs "mansanes" quadrats però amb xamfrà (és a dir, amb els costats retallats en xamfrà). Cada bloc té un espai interior destinat a pati o hort de veïns. L'amplada dels carrers i boreres, envoltades d'arbres, es desacostumada per a la seva època i fou també motiu de cr´tiica. Tot i que la major d'elles fou la monotonia que el pla donava al paissatge urbà fins a l'extrem de desorientar-se a qui no concedia a fons el lloc.

Una altra crítica, segurament ben fundada, és el menyspreu de la ciutat antiga. Cerdà idea l'Eixample no com una evolució natural del casc antic, sinó com una gran ampliació artificial de la ciutat antiga que en el pla de conjunt dóna la impressió de que no és el nucli generador, sinó una espècie d'afegit per sota la immensa nova ciutat.
La Plaça de Catalunya i els seus voltants foren els primers en construïr-se i ràpidament el nou Eixample es va anar omplint d'edificis segons el pla previst. Durant anys els carrers van estar sense empedrar, sense boreres ni enllumenat, ni tant sols tenien noms essent identificats per números. Això juntament amb l'oposició dels poders locals al pla de Cerdà donava un aire de provisionalitat i incertesa futura fins que el també ingenier Garcia Faria contrusís la xarxa de clavegueram de l'Eixample.

La ràpida industrialització de Catalunya i el comerç indià finalment lliberalitzat per Carles III havien creat una èlit econòmica, una burgesia adinerada que s'afanyà a establir en el nou espai en edificis a l'altura de la seva posició. Gràcies a això l'Eixample, sobre tot en les zones més pròximes al que avui és el centre de la ciutat, compte amb moltíssims edificis singulars de gran bellessa i abundant són edificis de classe mitja, dotats d'estrets balcons de ferro forjat i amb una estructura gairebé idèntica.

La monotonia de la quadrícula es trenca en poques excepcions. Molt pocs carrers escapen del paral·lelisme dels altres: Diagonal, Meridiana i Paral·lel. En d'altres casos les carrers encallen en la trama però són més amples per alguna pecularietat; per exemple els carrers Balmes i Aragó, per contenir trajectes de ferrocarril (avui subterranis), o bé la Gran Via projectada com a arteria principal de la ciutat. Respecte a les construccions evidentment les que havien de superar la mida d'una "mansana" trenquen la quadrícula tot i que no l'estructura: Universitat, Escorxador, Escola Industrial, Hospital de Sant Pau, Hospital Clínic... malgrat tot d'altres construccions singulars com la Plaça de Toros de la Monumental o el Temple de la Sagrada Familia encaixen perfectament dins de l'estructura general del pla.

Per la seva mida l'Eixample està administrativament dividit en dos, la dreta i l'esquerra, separats per la Rambla de Catalunya i el carrer Balmes. Aquesta divisió no fou pas casual sinó degut a la riera natural de la Malla que no fou coberta fins a l'Exposició Universal de 1888 donant lloc a la Rambla de Catalunya, que molta gent confon amb les Rambles, més avall, i el ferrocarril del Carrer Balmes.

Avui en dia, l'Eixample es potser la zona més popular de Barcelona. És ben veritat que el boicot inicial al pla Cerdà ha deixat algunes seqüeles com la falta de zones verdes projectades, la desaparició de gairebé tots els patis interiors avui construïts, fins i tot l'afegit d'un o dos plantes a edificis ja acabats que els han desfigurat completament. Però és unànima la opinió que tal pla i les favorables circumstàncies econòmiques i socials en que es va desenvolupar han proporcionat a la ciutat un caràcter i unes possibilitats de desenvolupament excepcionals.

Post 124: El tercer Pol

El canvi climàtic s'acosta ràpidament i amb molta força sobre la meseta tibetana, el tercer pol, el sostre del món. Milions de persones es poden veure afectades pels possibles canvis en la zona i voltants.

La mesta tibetana, el fred sostre del món, està essent estudiat pels científics en profunditat. Fins ara s'ha donat més atenció a l'Àrtic i Antàrtic que al sostre asitàtic. Es pot dir que aquesta meseta és el tercer pol per les condicions de gel que pateix gran part de la seva superfície. Però aquest tercer magatzem de gel està descongelant-se: el 82% dels seus glaciars han retrocedit només en els últims 50 anys. I el seu permafosrt s'ha degrat enormement. Però la diferència entre els altres dos pols gelats és que en aquesta zona hi vieuen milions de persones que es poden veure afectades pels canvis sobtats de la temperatura i del clima en general.

La mesa posseeix una altura mitjana de 4km sobre el nivell del mar fent que el seu clima sigui relativament extrem comparat amb altres zones de la mateixa latitud. les mesures actuals indiquen un escalfament de 0,3ºC per dècada en els últims 50 anys, més que el valor d'escalfament mitjà del planeta. La dificultat d'estuidar com és i serà el clima d'aquestes zones altes radica en l'absència marcada de dades, a diferència dels pols. Els científics han prestat més atenció a altres zones que a l'elevada plana tibetana però recentment alguns investigadors s'estan acostant a aquestes terres inhabitades.

Els estudis recents portats a terme per investigadors xinesos i occidentals estan utilitzant els mètodes semblants en d'altres llocs de la Terra: s'extreuen columnes de gel perforant els glacials fins a 300 metres, s'analitzen els isòtops de determinats gassos tancats en bombolles d'aire... els resultats trobats concorden amb d'altres d'obtinguts en altres parts del globus sobre l'escalfament tèrmica i els seus efectes.

Però aquestes zones elevades tenen el seu propi temps-clima particular, ja que estan més a prop de l'estratosfera, de la corrent en raig, estan sotmesses a irrupcions de pols del desert, monzons... Però l'ésser humà està també més a prop d'aquestes terres que els aïllats habitants polars i en les zones altes tibetanes es veuen envoltades per dos nacions emergents on la contaminació es notoria pel consum de carbó i petroli. El resultat és que el gel es veu contaminat per partícules fosques que absorbeixen més la radiació solar que la de la neu pura i escalfant-se més que als pols. Com a conseqüència, l'estació de la fusió del gel comença abans i dura més.

La fusió del gel en zones altes genera nous llacs glacials i augmenta el volum d'aigua, que cada vegada són més grans i perillosos. S'han produït 20 innundacions importants en els últims 50 anys.

Les previsions climàtqieus no són gens positives ja que indiquen un augment de les temperatures en les zones altes que, a la vegada, produiran un monzó més actiu en els futurs estius. Tot i que d'altres models climàtics van en una altra línia i s'assenyalen que un increment de 0,1ºC podria generar reduccions de 100 m de nou acumulada.


Adaptació de l'article publicat a la revista Nature, The third pole. Nature. Vol. 454, 24 july 2008, 393-396.

Post 123: canvi d'hora (part 3/3)

És un moment per a revisar l'estalvi energètic que s'aconsegueix, i els primeres resultats no són molt positius: es consumeix menys electricitat però s'utilitza més el cotxe. Durant les tres setmanes d'estiu afegides el passat mes de març, la demanda d'electricitat baixà un 0,4%, però la demanda de gasolina pujà un 2,8% respecte l'any anterior. Els efectes són complexes i difícils d'aïllar. En molts casos l'horari estival produeix dos impactes petits i contraposats.

Per un costat, a l'estiu s'estalvia il·luminació per les tardes, però també es necessita més llum artificial als matins. I el temps de dia addicional anima a sortir i, en molts casos, a utilitzar mitjans de transport. Tenint en compte les alteracions en el gast d'aire condicionat i calefacció, i els efectes del temps i l'estat de l'economia, és molt difícil decidir que hi ha un estalvi global d'energia.

Segons l'IDAE, en l'adopció d'un fus horari o un altre i de la hora d'estiu s'ha de considerar no només l'estalvi energètic, sinó el seu impacte en altres sectors: el transport, les comunicacions, la seguretat vial, les condicions del treball i la forma de vida, la salut, el turisme o l'oci.

El mateix es pot aplicar als efectes de la salut. El tenir més hores de llum solar produeix més vitamina D i, en general, es beneficiós per al cos i ment humà. De més oportunitats per a fer exercici a l'aire lliure, però també per a contraure càncer de pell. I el canvi horari en si és un mini jet-lag, que pot trastornar el somni i despistar a alguns conductors, augmentant el risc d'accidents de trànsit.

Kazajistan abolí l'horari d'estiu al 2005, recolzant el fet de que portava més problemes que avantatges. I és que qualsevol argument pot tenir la seva pròpia lògica per separat, però cap mena d'estudi els ha avaluat en conjunt. Cent-un anys més tard la ciència no pot dir si l'horari d'estiu és bo o dolent.


L'electricitat
Antologia de disbarats horaris
Des de que va començar a aplicar-se fa un segle i un any, el canvi d'hora d'estiu ha estat font de nombroses anècdotes, confusions, incidents i bromes. Als EUA, els trens de la companyia Amtrack tenen prohibit sortir d'una estació abans de l'hora indicada, així que aquells trens en marxa en el moment del canvi horari de tardor s'aturen a les 2AM i esperen una hora abans de tornar a començar el viatge.

A França, el dia 3 d'octubre de 1925, l'exprés París-Estrasburg feu el mateix, però en sentit contrari viatjaven un tren encara en horari d'estiu (amb una hora de més). El violent xoc deixà dos maquinistes morts.

El 5 de setembre de 1999, els palestins de Cisjordània estaven en horari d'estiu mentres que a Israel ja havien canviat l'hora. Un grup cisjordà aconseguí passar les bombes als seus companys en territori israelià que planejaven volar dos autobusos plens a les 18:30. Els artefactes els van explotar just una hora abans, com a resultat de tres terroristes morts.

I a més a més, si durant aquesta nit naix un nadó a les 2:55 i el seu germà bessó 10 minuts més tard, automàticament el germà segon és registrat com a germà més gran.


Una llarga relació amb el Sol
En les civilitzacions antigues tenien un altra manera d'adaptar-se als cicles del Sol i al llarg de l'any: els egipcis dividien el temps de la llum solar de cada dia en dotze hores iguals, de manera que les hores diürnes eren més llargues a l'estiu. Oscil·laven entre les hores de 69 minuts entorn el solstici d'estiu i les de 51 minuts entorn el solstici d'hivern.

Com que Espanya té la zona horària canviada (estem a UTM+1, l'UTM+0 és l'hora de Greenwich), a l'hivern apliquem l'horari d'estiu i a l'estiu, una hora de més. A Galícia, que està al mateix fus horari que Canàries, Portugal i Anglaterra, a l'estiu el rellotge s'avança dos hores i mitja per davant del Sol.

Post 122: canvi d'hora (part 2/3)

L'estalvi
Aquesta propera nit, quan siguin les 3 de la matinada del diumenge haurem de desplaçar el rellotge fins que tornin a ser les 2. Guanyarem un hora.

La primera proposta de l'horari d'estiu calculava l'estalvi anual equivalent a uns 150 milions d'euros d'avui en dia, prometia menys fums contaminants i una vida més saludable, com més oci a l'aire lliure.

Contava amb el suport del rei Eduard VII, de l'escriptor Arthur Conan Doyle i d'un jove i prometedor polític de nom Winston Churchill, que defensà el projecte davant del parlament amb un eloqüent discurs: “Un badall extra a la primavera i una migdiada extra a la tardor, és tot el que demanem. Prenem prestada una hora d'una nit d'abril i li retornem cinc mesos després amb un interès d'or”.

Però la revolucionària idea es va quedar estancada al Parlament, davant la forta oposició de les principals empreses i línies de transport. També els científics, orgullosos d'haver establert recentment un sistema de zones horàries utilitzaren la revista Nature com a plataforma per a frenar una iniciativa que introduïa molestes irregularitats en el seu nou ordre mundial. Després d'anys de debat i modificacions, William Willett morí al 1915 sense veure aplicada la seva idea.

La Primera Guerra Mundial ressuscità l'horari d'estiu i, mentrestant els britànics seguien envoltats en ponències, rèpliques i contrarèpliques, els alemanys passaren a l'acció, el kaiser Guillem II decretà el canvi d'hora l'abril de 1916 amb mesures d'emergència per a estalviar combustibles durant la guerra. El Regne Unit reaccionà immediatament i també França, Itàlia, Portugal i altres països avançaren els seus rellotges durant aquell estiu i els següents. Espanya es va sumar a l'horari d'estiu per primera vegada al 1917 i ho va mantenir fins a la IIa República, que ho abolí juntament amb la monarquia.

Tot i que diverses desenes de països mantingueren des d'aleshores el canvi d'hora estacional, la mesura es relaxà en temps de pau i s'enduria en temps de guerra. Als anys cinquanta i seixanta l'horari d'estiu perdé popularitat. A Espanya s'abandonà i als EUA era un caos complet, en part perquè fins al 1966 la seva aplicació era competència municipal. Cada ajuntament escollia si ho aplicava i entre quines dates. La diferència horària entre les grans ciutats oscil·lava durant diverses setmanes a l'any, causant pèrdues a la indústria. Consta un cas d'una línia d'una línia d'autobús en la que el conductor tenia que canviar l'hora set vegades en menys de 60 quilòmetres.


El petroli i el canvi d'hora

Amb la forta pujada del preu del petroli del 1973, l'horari d'estiu tornà per a quedar-se definitivament, fins ara, en setanta països dels cinc continents. Als EUA, el president Richard Nixon es dirigí al seu país amb el missatge clar destrenyes el cinturó i establir l'horari d'estiu durant tot l'any, a mesura de prova, des del gener de 1974 fins a l'octubre de 1975. La prova sortí regular. Independentment de l'estalvi de combustible, a l'hivern el sol sortia el sol bastant més tard que els ciutadans, que entraven al col·legi i el treball quan encara era plena nit.

L'horari d'estiu des d'aleshores no s'aplicà durant tot l'any. Arribà un moment en que aportà més inconvenients que avantatges en la vida quotidiana i, per això, cada tardor es retorna a l'hora estàndard. La qüestió està en decidir quan és el moment ideal per a canviar. Davant l'encariment del petroli, al 2007, els EUA van començar a augmentar en un mes l'horari d'estiu i per això aquesta nit encara no fa el canvi d'hora com Europa.

Post 121: canvi d'hora (part 1/3)

Com cada tardor, la matinada de l'últim diumenge d'octubre restarem els rellotges: l'hora oficial s'acosta a la solar, tot i que a Espanya mai arriben a coincidir i el rellotge sempre corre més endavant. Com cada tardor, arriben nous estudis científics alertant de que el nostre rellotge intern li costa ajustar-se a aquest canvi d'horari, que practica un quart de la població mundial. I com cada tardor, es repeteix el debat sobre si convé aplicar una mesura que pot alterar el ritme del son d'algunes persones per aconseguir un estalvi energètic, que a Espanya es calcula del 5% en el consum domèstic d'electricitat (uns sis euros per casa), segons les dades de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE).

Diumenge a les tres de la matinada es faran les 2.

En el fons estem atrapats en el temps, cada any recordem que l'horari d'estiu és una conseqüència de la crisi mundial del petroli dels anys setanta (com ara?!). Però això no és del tot cert. El canvi d'hora es va proposar per primera vegada fa 100 anys i s'instaurà durant la Primera Guerra Mundial. Des d'aleshores, aquesta mesura d'estalvi ha viscut molts ajustos, s'han abandonat i s'ha anat recuperant.
L'origen del canvi es remunda a finals del segle XVIII, quan Benjamin Franklin era ambaixador d'EUA a França i s'escandalitza per les hores de llum que malgastaven els parisencs durant l'estiu al aixecar-se a la mateixa hora que a l'hivern.

En una carta anònima, ara ja donada la seva autoria a Franklin, al dirari Le Journal, porposava que el govern prengués mesures com l'establiment d'un impost per a les contrafinestres, racionar les espelmes, parar el tràfic al vespre i fer aixecar als ganduls fent sonar les campanes de l'església quan surti el sol, i si fos més necessari, disparar els canons pel carrer.

La idea es va quedar allí, madurant, fins que la va recuperar el constructor anglès William Willett durant els seus estiuetjos passejant a cavall durant la sortida del sol, mentre els seus veins dormien. Desistint d'intentar fer-los aixecar més aviat, se'ls va ocòrrer avan
çar els rellotges per a que tots puguessin aprofitar millor la llum solar. I així, de pas, a ell no se'ls feia de nit tan aviat durant els partits de golf. Willer, les construccions del qual estaven dissenyades per aprofitar al màxim la llum natural, es passà els darrers anys donant forma a una proposta que presentà al juliol de 1907. Va pagar de la seva pròpia butxaca l'edificó d'un fulletó El desperdici de la llum del dia, amb el que començà així una intensa campanya per tot el Regne Unit.

Post 120: Google Maps i la contaminació

Google Maps ja no només informa de la forma més ràpida per arribar d'un lloc a un altre, a partir d'aquesta setmana també donarà la informació dels nivells de contaminació als que s'exposarà qualsevol usuari quan apagui l'ordinador i surti al carrer. Ara bé, la informació només estarà de les ciutats espanyoles amb més de 50.000 persones, per tant seran aquests els que podran controlar els gassos que respiren cada dia.
L'aplicació conjunta entre Google Maps i Google Earth, fou presentada ahir al Congrés sobre la Biodiversitat que es va celebrar a Barcelona, aquesta nova eina.
La Universitat Politècnica de Madrid ha posat al servei de Google Earth aquest sistema, que pronostica la qualitat de l'aire per a les 72 hores següents a la consulta.
El model inclou:
- emissions del tràfic,
- emissions de la indústria i,
- emissions biogèniques (que tenen com a origen organismes vius).
Quatre colors quantifiquen de major a menor la contaminació de l'aire en 100 ciutats.
Aquesta iniciativa es va presentar dins del marc del programa Google Solidari, a partir d'avui, la web obrirà els seus mapes de forma gratuïta a les ONGs i a les institucions sense ànim de lucre per a que puguin il·lustrar amb gràfics el seu treball i així donar-lo a conèixer.
Juntament amb la Politècnica, unes altres dos organitzacions utilitzaran des del primer dia aquest sistema pioner. L'Observatori de la Sostenibilitat d'Espanya aprofitarà la perspectiva aeria per a mostrar els canvis que ha patit el sol al llarg dels anys. Una comparació de fotografies aeries antigues i recents mostraran fins a quin punt l'home ha estat capaç de modificar la terra. El sistema comptarà amb les primeres imatges fetes des d'un avió l'any 1956.
Intermón Oxfam és una de les altres institucions que ha penjat la seva feina a Google Earth. Els seus mapes avaluen la situació de la higiene i el sanejament de l'aigua en 18 països en els que ells hi tenen presència.
El sistema de capes de Google Earth permetrà també accedir a molta més informació d'una forma ordenada, fàcil i visual.

Post 119: Què!

Què!, no és pas que no tinc res a dir sinó que Què! és el nom del musical que vaig anar a veure anit.

Una obra que no deixa a ningú indiferent ni menys a mi que sóc una mica reticent a acceptar aquest tipus d'obres d'espectacle. No és un musical als que estem acostumats, que han fet en castellà i que després durants uns dies ens adapten al català a casa nostra, on poca diferència hi ha. Aquí no.

Què! ha estat fet per i per a catalans, de manera que ja li confereix un valor extra, sinó mireu com començava l'espectacle.


Una posada en escena espectacular, diferent, músics a l'escenari, bon ritme, bona lletra, bones veus, bon físic, en fi un espectacle que em va agradar força. Un espectacle dirigit per Àngel Llatzer, musicat per Manu Guix i text d'Àlex Mañas.

Evidentment no explicaré l'argument, però reuneix tots els ingredients bàsics, a part de que el teatre Coliseum, molt familiar i enmig de la Gran Via, li dóna un aire màgic. Recomanat.

Post 118: any hidrològic lleugerament sec

L'any hidrològic 2007-2008 ha estat en conjunt sec. El valor de la precipitació mitjana acumulada, es xifra en 579 mm, ha quedat entorn un 11% per sota del seu valor mitjà.

La primera meitat de l'any resultà extremadament seca, de forma que el període de 6 mesos compresos entre l'1 d'octubre de 2007 i el 31 de març de 2008, fou el de menors precipitacions mitjanes a Espanya d'entre tots els períodes anàlegs de la sèrie històrica iniciada al 1947.

La primavera de 2008 fou en canvi molt plujosa, de forma que les precipitacions dels mesos molt humits d'abril i maig compensaren en bona mesura l'important dèficit de precipitacions que s'havia anat acumulant al llarg dels mesos de tardor i hivern, pel que el dèficit mitjà acumulat pasà del 40% a data de l'1 d'abril de 2008 al 9% a mtijans del mes de juny.

Degut a que les precipitacions dels mesos d'estiu de juliol i agost foren en general força escasses i que les que es varen enregistrar al setembre han fet promig, sobre el territori nacional, un valor pròxim al normal per aquest mes, al final de l'any el valor de la precipitació mitjana acumulada, es xifra en 579 mm, mantenint-se entorn un 11% per sota del seu valor mig, de manera que l'any es pot considerar en el seu conjunt més sec de lo normal.

Respecte a la distribució geogràfica de les precipitacions acumulades al llarg de l'any, com s'observa en el mapa, les precipitacions superen els seus valors mitjos a València, La Rioja, Navarra, Balears, la major part de Múrcia, sud-est de Castella - La Mancha, meitat est de Castella i Lleó, illes més occidentals de Les Canàries i algunes zones disperses d'Aragó, Catalunya i Andalucía.

A totes les altres regions en general no s'ha arribat a compensar el dèficit de pluges del període tardor-hivern, de forma que les precipitacions queden fins i tot per sota del 75% dels seus valors mitjans en bona part de Galícia, Astúries i el nord-est de Castella i Lleó, així com a l'oest de Castella La Mancha, algunes zones d'Extremadura, est d'Andalucia i part de l'arxipèl·lag Canari. En concret, en àrees de Galícia i d'Andalucia oriental, el dèficit de pluges arriba al 40% del seu valor mitjà.

En el cas de Catalunya, es pot considerar un any també lleugerament sec o normal a gran part del país, ja que ha plogut entre un 70% i un 110% respecte a la mitjana climàtica. Coincidint amb la dinàmica d'anys anteriors. Tot i així hi ha alguna zona amb valors lleugerament per sobre de la mitjana.

Zones molt plujoses han estat el massís dels Ports, 1486 mm, en canvi en zones de l'Alt Empordà l'any ha estat molt sec. La tardor del 2007 fou seca, en gairebé tres quartes parts del país i la primavera plujosa o molt plujosa a tot arreu.

Tal i com deia la primavera climàtica va ser plujosa a gairebé tot el país i, fins i tot, en determinats sectors es van acumular el doble del que s'espera en una primavera típica.

Aquest comportament va contrastar amb el que es va viure durant l'hiver i, sobretot, la tardor. En aquesta darrera estació, bona part del territori va rebre la mateixa pluja, i en condicions similars es van donar durant l'hivern s'ha de qualificar de plujós. L'estiu, gràcies en bona part a un mes de juny, molt humit i plujós al centre i nord.

Post 117: la brossa de l'espai

Continuem un dia més parlant dels EUA i d'un programa de la NASA l'Orbital Debris Program que s'encarrega de monitoritzar en tot moment tota mena de residus que orbiten el nostre planeta.

Ara mateix, mentre escric aquest post, hi ha 12.581 trossos de ferralla i altres materials surant fora de la Terra. Aquesta any, però, la NASA ha detectat un estancament del nombre d'escombraries. Des del 3 d'abril la xifra ha quedat fixada en aquesta quantitat. Tot i això, aquests 12.581 cossos suposen un 4% més que al 2007.

Un terç d'aquestes escombraires pertanyen a la Commenwealth of Independent States (CIS), formada per països de l'antiga òrbita soviètica. Els Estats Units són responsables d'un terç més i la resta se'l reparteixen entre la Xina, França, el Japó i l'Índia. L'Agència Espacial Europea només ha llançat 74 cossos a l'espai.

Les deixalles a l'espai són tantes que la NASA fins i tot té un programa específic per controlar-les. El NASA Orbital Debris Program Office mesura quina quantitat de porqueria espacial hi ha surant en l'òrbita terrestre. Ara mateix hi ha una 12.581 cossos perduts per l'espai, segons l'últim recompte de la NASA. La bona notícia és que aquesta xifra no ha augmentat en sis mesos i es manté des del 3 d'abril. La dolenta és que les escombraries han crescut un 4% en l'últim any. Al 2007, hi havia 11.954 registrats. Ho podem veure en aquestes dues imatges, una corresponent a una òrbita equatorial i l'altra a una òrbita polar. El punt central és la Terra.

La major part d'aquestes deixalles se les reparteixen entre els Estats Units i les antigues repúbliques soviètiques. La Commonwealth of Independent States (CIS), formada per Rússia i l'òrbita comunista, és responsable de 4.528 objectes. 4.259 són desferres nord-americanes i 2.774, xineses. La resta se la reparteixen entre França (376), el Japó (175), i l'Índia (144). L'Agència Espacial Europea només en té 74, dels quals 38 provenen d'explosions i 36 són coets i altres cossos.

Per "escombraries espacials" s'entén qualsevol objecte artificial sense utilitat que orbiti la Terra. Això inclou satèl·lits, coets espacials, objectes procedents d'explosions i petites partícules. Això sí, per comptar com a desferra, han de ser més grans de cinc centímetres, sinó no els poden detectar els radars del programa "O.S Space Surveillance Network", encarregat de controlar-los.

El nivell de deixalles ha fet créixer la preocupació entre les autoritats espacials. Fins i tot, un consultor de la NASA va desenvolupar un escenari conegut com el Síndrome de Kessler en què la deixalla espacial seria tant gran que impactaria amb els cossos en funcionament provocant desperfectes i al seu torn més deixalles en una espiral difícil d'aturar. De fet, ja s'han documentat petits accident per col·lisions amb cossos que suren per l'espai.

Per evitar aquest panorama treballa la NASA Orbital Debris Program Office que té com a principal objectiu detectar, controlar, catalogar i identificar aquests objectes. També s'encarrega de predir quan i on caurà un objecte de nou en la Terra i informar la NASA si aquests objectes interfereixen amb l'estació espacial internacional.

Post 116: Eleccions als EUA

Ja fa dies que ens arriba la curça electoral dels Estats Units, que si les intensions d'un que la de l'altre, però cal també donar una mica de visió al que pensen ambdós candidats sobre la ciència i la política medioambiental. Fa unes setmanes es publicava a la revista Nature, un qüestionari sobre els dos candidats.

L'aspirant demòcrata a la presidència d'Estats Units, Barack Obama, defensa l'ensenyament de la teoria de l'evolució en les escoles públiques del seu país i considera que no hauria de confondre's als estudiants amb altres hipòtesis no científiques. Mentre que l'aspirant demòcrata va accedir a respondre a les preguntes de la publicació sobre diversos temes, des del canvi climàtic a la investigació amb cèl·lules mare, l'aspirant republicà, John McCain va declinar fer-lo, pel que la revista va optar per extreure les seves opinions dels seus discursos i programa.

"Crec en l'evolució, i comparteixo l'ampli consens en la comunitat científica que l'evolució ha estat validada científicament", afirma Obama en "Nature".

"No crec que sigui útil per als nostres estudiants ennuvolar els debats sobre ciència amb teories no científiques com el disseny intel·ligent, que no estiguin sotmeses a l'escrutini experimental", prossegueix.

Per la seva banda, McCain creu en l'evolució, però, com va apuntar en un debat, quan veu la posada de sol en el Canó del Colorado, veu també "la mà de Déu".

En una entrevista en el 2005 va opinar que en els col·legis haurien d'ensenyar-se "tots els punts de vista" sobre els orígens de la humanitat.

Obama diu en el qüestionari que aixecaria el veto imposat per l'actual president, George W. Bush, al finançament públic de la investigació amb cèl·lules mare, ja que valora que és crucial per al desenvolupament de la medicina.

McCain ha votat personalment contra la prohibició de Bush, però ha matisat després que dóna suport aquesta investigació sempre que no se sacrifiquin "principis ètics i valors morals". El seu nombre dos, Sarah Palin, s'oposa.

Ambdós candidats consideren prioritari invertir en desenvolupament espacial perquè EUA mantingui la seva posició puntera en aquest camp, i Obama dóna suport expandir l'Administració Nacional per a l'Aeronàutica i l'Espai (NASA) amb inversió privada, mentre que el seu rival vol incrementar l'exploració en l'espai.

Quant a energia i medi ambient, el demòcrata assenyala que no pot descartar-se l'energia nuclear com substituta del combustible fòssil, però assegura que no autoritzaria una gran expansió sense abans resoldre els interrogants sobre emmagatzematge de residus.

McCain proposa construir 45 noves plantes per al 2030, encara que el seu objectiu final són 100.

Sobre el canvi climàtic, ambdós creuen que EUA ha d'assumir el lideratge internacional, però només Obama opina que el seu país ha de prendre mesures internes al marge del que facin economies emergents com Xina o Índia.

El senador per Illinois té com objectiu reduir les emissions de carboni fins a un 80 per cent per sota dels nivells de 1990 per al 2050, i és partidari d'un sistema de permisos per a les empreses similar a l'europeu, encara que en lloc d'assignar-los, se subhastarien, de manera que els beneficis poguessin invertir-se en fonts d'energia netes.

McCain, per la seva banda, es proposa reduir les emissions a un 60 per cent dels nivells que havia en 1990 per al 2050, i primer concediria permisos gratuïtament a les empreses, per a després passar a un sistema de subhastes.

Ja veieu, dues polítiques força semblants pel que fa a l'energia però amb diferències importants pel que fa a la ciència, teoria de l'evolució o la contaminació vers el canvi climàtic. De ben segur que surti qui surti, la seva política serà millor que la presa actualment per Bush.

Post 115: Call me baby

Doncs si "digue'm petitó" això és el que m'arrenca un somriure quan algú m'ho diu. Per contra la cançó que os proposo avui és just tot lo contrari.
Kreesha Turner amb el seu Don't call me baby, em recorda moments que he viscut.


En el fons, tots som iguals. Ahir vaig poder reprendre una conversa pausada fa unes setmanes. Estic content de tornar a sentir la seva veu. Així que somrient, amb un mica de pluja que ha caigut aquesta nit, escolto aquesta cançó.

Post 114: Concert de l'Amy amb la Mònica

"La Mònica tot i que són les 5 de la matinada... hauria d'anar-se'n a dormir per demà poder-se despertar aviat i preparar-se les classes de la tarda... però... no té són... (l'Albert segur que s'ha clapat al tren i es salta la parada, jajaj)" - per sort no ha estat així, sóc a la ràdio i estic copiant això, ho ha escrit ella, ho deixo tal qual.

El concert de l'Amy McDonald's a la Faktoria d'Arts ha estat molt xulo, i això que jo pensava que aquesta cantant només la coneixien a casa seva, doncs impressionant la cua que hi havia per entrar, el faktoria estava a tope i tothom se sabia les cançons (a l'Albert li sonaven unes quantes però jo ni idea de cap, bueno sí la "This is the life" que és el hit i em sonava, tot i que no sabia que era d'ella... igualment m'ha agradat molt, la veu recorda a la Shakira, i les cançons són xules, però en anglès, amb lo qual poca cosa entenem de la lletra, i quan ella parlava sort que tenia el traductor al costat... ;)

Total, que hem estat tot el concert xerrant de les nostres coses i dels nostres temes preferits, que ja se sap quins són...


Com sempre... ell donant-me consells de... si és que és un crack!

També hem descobert que a Terrassa tenen una manera molt rara de demanar que toqui una altra cançó, diuen: oé oé oé oé oéééé oééééééé... i funciona, impressionant! (i jo que creia que es deia otra o bis...)

Després del concert hi havia gana i hem anat a una terrassa (de Terrassa) a sopar, i després al Reina Victòria a fer un beure, i després... bé, després quan ha estat el moment d'obrir la porta per sortir del local, l'Albert l'empenyia però no s'obria, l'estira i no s'obre. El miro i li dic: -"Potser els hauriem de demanar que ens obri'n la porta", l'Albert aleshores se n'adona que hi ha una barra horitzontal, marcada amb línies intenses vermelles i blanques que diu "apretar" i dit i fet, apretant s'obria la porta!

La idea després de sopar era anar a ballar a algun pub, però estava mig mort, així que ens hem decidit per agafar el cotxe i anar a la zona hermètica de Sabadell, i... quina diferència! allí ple de gent i ambient... Drinkking i Bora bora, on per cert el dj estava espitós i no callava! una mica pesat! i mira... allí ballant fins que ja l'he deixat a l'estació de Renfe...

Tot s'ha de dir que hi van seguir els comentaris pujats mentre anavem observant la fauna del lloc.

Resumint, que Albertet gràcies per les entrades i per venir a la meva city, i per fer-m'ho passar tan bé, aveure quan tornes! Que al Drinkking ens hem fet els amos de la pista! només faltava la Sarandonga chiviri-chiviri.... (Laurins!!, hem pensat amb tu quan ha sonat la de "Ojalá no te hubiera conocido nunca...." :)

- I aquí me teniu, mig afònic per l'aire fred del Bora Bora i per forçar la veu dins del cotxe cantant Iguana Tango mentre anavem de Terrassa a Sabadell amb totes les nostres forces, genial.

Post 113: les borrasques de Saturn

La sonda "Cassini" ha detectat ciclons a Saturn amb les mateixes característiques que els huracans o els tifons a la Terra, però el doble de potents. La sorpresa dels científics ve pel fet que aquí aquests fenòmens obtenen l'energia de les aigües oceàniques càlides, però a Saturn no n'hi ha, d'aigua. Ara els experts especulen amb la teoria que l'energia que impulsa els ciclons de Saturn podria provenir de les enormes tempestes elèctriques dels núvols.

El Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA ha informat que ha detectat "monstruoses" tempestes als pols del planeta Saturn. La troballa, que ha fet la sonda "Cassini", un projecte conjunt de l'agència espacial nord-americana i l'europea, ha arribat acompanyada d'unes imatges que mostren un cicló de dimensions gegantines al pol nord d'aquest planeta.

Aquesta tempesta s'ha detectat mitjançant infrarojos, ja que el pol nord es troba totalment a les fosques per l'època hivernal, i el fenomen és invisible per a les càmeres de llum visible. Segons els experts, la tempesta és d'uns 530 quilòmetres per hora, una velocitat més de dues vegades superior a la dels huracans que assoten el nord del continent americà o l'est d'Àsia.

D'on treuen la força?

L'existència d'aquests tifons suposa un gran interrogant per als científics. El motiu és que, si bé a la Terra aquests fenòmens sorgeixen de les aigües oceàniques de temperatura càlida, d'on extreuen l'energia, a Saturn no hi ha mar. No se sap, doncs, d'on treuen aquestes tempestes la força que els impulsi. I és que es tracta de ciclons molt similars als que coneixem a la Terra, "molt gegantins, però centenars de vegades més poderosos", ha assenyalat un dels científics de la "Cassini".

Els experts es plantegen ara la possibilitat que l'origen d'aquestes enormes tempestes elèctriques es trobi en núvols probablement compostos d'hidrosulfur d'amoni.

Per saber-ne més...
podeu consultar la web del projecte: http://saturn.jpl.nasa.gov/home/index.cfm

Post 112: Les flames de Califòrnia

Fa dies que els mitjans es fan ressó del gran incendi que està afectant a Califòrnia aquests dies. És un foc de dimensions enormes que si el comparessim a casa nostra seria com el que va cremar Montserrat fa uns anys.

Els plans d'evacuació, les mesures preses pel govern federal no sembla que puguin apaivagar les flames en les pròximes hores o dies. Un dels motius pel qual l'incendi està prenent dimensions descomunals és l'entrada del vent de les muntanyes Santa Ana Winds que les atia força.
I això intentaré explicar-vos, amb un petit esquema publicat a Los Angeles Times.

1. Un centre d'altes pressions es mou a través de California generant vents que travessen els canyons de nord a sud en indrets com Malibú, algun cop afectant les grans línies de tensió que passen per allà.
2. Amb el moviment del centre d'altes pressions cap a l'est, els vents es formen del nord-est sobre la zona. Les grans pressions generen un nucli de baixes pressions locals que intensifiquen aquesta corrent.
3. El vent de les altes pressions flueix com seguint el curs dels rius a través de les muntanyes del sud de Califòrnia. L'aire que baixa de la muntanya, més càlid, perd humitat i guanya velocitat, especialment quan s'encanala dins dels canyons.

4. El terreny afavoreix els vents intensos. Les muntanyes encanalen el vent en algunes àrees particularment en llocs baixos, de la mateixa manera que els vents més intensos escalfen grans àrees.
5. Els vents busquen obertures en les muntanyes, més del que faria l'aigua. Els canyons i els passos muntanyosos proveeixen l'espai necessari per accelerar el vent en el boc d'una mànega de jardí.
6. El terra també juga un paper en el progrés del foc. En els turons amb barrans actua l'efecte xemeneia que produeix un ascens dels gassos i intensifica el foc. El foc crea un esborrany, ascendint l'oxigen en ell mateix, i les flames cremen ràpidament com en una llar de foc.
7. Els focs es desencadenen i els vents bufen, escalfen fins i tot en àrees més llunyanes. Poden provocar focs ràpids més petits bé endavant o darrere, una canonada el foc, i aquests es poden convertir en nous grans incendis.


I així és com queda tot!

Post 111: Un model matemàtic per a predir tsunamis

Un equip de científics espanyols i francesos han presentat un model que estudia i pot predir tsunamis i esllavissades submarines mitjançant equacions matemàtiques (SINC, Servició de Información y Noticias Científicas).


El text, publicat aquesta setmana al Journal of Computational Physics, explica que les equacions Savage-Hutter permeten plantejar la necessitat de tenir en compte l'acomplament entre les dos capes implicades en els processos de les esllavissades submarines: l'aigua i la roca.

"Estudiar l'acomplament bicapa és complicat però fonamental en la dinàmica total, perquè els moviments de les roques fan que es mogui l'aigua, però també les possibles marees d'aigua poden desplaçar el material granular", comenta el professor de Matemàtica Aplicada de la Universitat de Sevilla i autor del treball, Enrique Fernández Nieto.

Segons els científics, aquests fenòmens es veuen afavorits després de la caiguda de roques degut a l'existència d'una pendent abrupta del fons, per una acumulació de material, o per un fort onatge que desestabilitza la capa de sediments i el que pugui caure.

Per a deduïr el model, els matemàtics han tingut en compte la porositat dels sediments, les forces que interactuen en el procés i el terme de fricció del tipus Coulomb, que fa referència als paràmetres de les equacions que s'opossen al moviment de la massa de roca al caure.

En aquest sentit, Fernández, posa com a exemple una columna d'aigua en un recipient al qual se li obra una comporta. "El líquid es s'escampa i convergeix en una superfície horitzontal, constant i quieta. Malgrat tot, quan es realitza el mateix experimenta amb una columna de grans d'arena, l'estat final té forma de campana. Els termes que produeixen aquesta solució final amb pendent -ja no horitzontal-, degut a la fricció entre les partícules, és al que es refereix el terme de fricció de tipus Coulomb".


Els matemàtics han comprovat l'eficàcia de les seves equacions amb les dades del tsunami de Papúa Nova Guinea al 1998. En l'actualitat, l'Instituto Español de Oceanografia, dins d'un projecte conjunt finançat per la Junta de Andalucía, està aplicant el model per analitzar desprendiments de terra de les illes d'Alboran a Almeria.

A més a més de la Universitat de Sevilla, han participat en l'estudi científic de la
Además de la Universidad de Sevilla, han participado en el estudio científicos de la Universidad de Málaga, de la Escuela Normal Superior de París, de la Universitat de la Savoie, i de l'Equip de Sismologia de l'Institut de física 'du Globe' de París.

Post 110: 600 maneres de veure el món

Cadascú té una forma diferent de veure les coses, fins i tot en cartografia podem aconseguir diferents maneres de veure el món. Un món que amb l'ús de la cartografia temàtica permet obtenir mapes anamòrfics.
Aquests mapes distorcionen la mida dels objectes que es representa establint una proporció que permet copsar a simple cop de vista desigualtats territorials que no veuriem, o seria molt més difícil en d'altres mapes.
La web Worldmapper recull una mica més de 600 mapes d'aquest tipus. En la web tenim un glossari de temes on clicant sobre cada un ens obre el mapa corresponent. Així podem veure com es reparteix en el món, com més gran és l'estat més important és el valor absolut, quantitat de la variable representada:

* La població mundial


* Consum d'alcohol i cigarrets


* Exportadors de juguets


* Importadors de juguets


* Morts per desastres naturals


Jutgeu vosaltres mateixos.

Post 109: Pluja d'octubre

A l'octubre tot el que plou representa a casa nostra, Catalunya, gairebé el 40% de les pluges anuals.

Aquests dies hem tingut una situació de llevant que ens ha portat molta aigua al la costa del País Valencia, aquí han trigat uns dies més en arribar però tot sembla indicar que aquesta setmana que començarem demà ens en portarà unes quantes.
La pluja, aquest element bàsic que ens dóna vida, em porta records molt bons mentre l'escolto repicar contra la teulada. Tanco els ulls. M'agrada sentir-la i a qui no? és com la música, com els sentits que deia ahir.


Al poble, l'olor del terra mullat, el vent sobre la cara, les mans a la butxaca. M'agrada.
La cançó és Oh Lord, why Lord d'un grup dels anys 70, los Los Pop Tops.

Post 108: 99 globus vermells

En el dia a dia hi ha moments per a tot. Hi ha estones per a riure, d'altres per a plorar, per a estar feliç, per deixar de pensar. Hi ha moments en que tot pot convertir-se en una festa i d'altres que més voldries fondre't. Com li passa a en J.D. (Scrubs)


Hi ha coses que no canvien. Hi ha cançons que quan escoltes et fan reviure moments llunyans. Els sentits. La vista, l'oida, el gust, el tacte i l'olfacte. Tots són capaços de transportar-se en moments arxivats de la nostra vida.


Moments bons, moments dolents, moments d'alegria, moments de tristor. Nena amb els seus globus vermells em desplacen als millors anys de la meva vida, almenys només superats de tant en tant pel dia a dia.
La Serra, tanco els ulls. La classe de 3r. Classe d'alemany. Aquesta cançó.

Post 107: Com fer una paella sense cremar un bosc

Dilluns s'inaugurava a Barcelona el Congrés Mundial de la Naturalessa. En ell es tractaven temes com les espècies en perill d'extinció, zones protegides, comunitats afectades... però a la vegada es proposaven idees per a millor el nostre dia a dia i a la vegada conservar el medi.
Es va presentar un forn solar de la mà d'Aaron Oliveras de la Fundació Terra. Però jo no parlaré d'aquest sinó d'una cosa a més petita escala.

El dilluns Berkeley enviarà al Senegal un grup de joves científics (entre els quals hi ha la Gemma), és una estada curta però servirà per a ficar en contacte dos importants grups de treball.
El projecte en qüestió està lligat a dues ONGs i la Universitat de berkeley. Pretenen vendre paelles solars a les dones dels poblats per a que no hagin de cuinar més am llenya. Aquesta nova paella, que ja porta més de 1000 vendes, és doblement beneficiosa, ja que a banda de provocar una disminució de la combustió de fusta i alhora minvar la producció de CO2, tambè evita un important percentatge de mortalitat infantil degut a la inhalació de gasos contaminants que provoca la paella habitual.
"La meva feina serà intentar modificar la cadena de subministrament (suply chain) actual per a fer-la més eficient. Actualmet el cost de producció és molt car en comparació amb com podria arribar a ser. He de trobar una altra manera de fabricar la paella amb fabricants local, altres materials, de manera que la distribució arribi a tothom qui vulgui comprar la paella. Sembla fàcil però no ho és, i a sobre, a Senegal es parla en francès, així que ja estic refrescant-lo!" - en paraules de la Gemma.
Increïble, no??
"Personalment trobo que tambè es podrien vendre al primer mòn... Ús imagineu fent una cassola o uns calçots amb això? Per què no?" - diu somrient

Post 106: Alertes meteorològiques

Les tormentes poden tornar a portar fortes pluges en tot el litoral llevantí des d'avui dimecres, dia en que la borrasca deixarà tormentes de fins a 100 l/m2 en menys de 12 hores.
L'Agència Estatal de Meteorología ha activitat per avui l'alerta taronja al llarg de tot el País Valencià per intensos ruixats i tormentes. A més a més, Almeria, Murcia i les Balears es troben sota l'alerta taronja pel mateix motiu.
Les pluges començaran al migdia i s'intensificaran a partir de les 18. La situació empitjorarà el dijous i durarà fins al cap de setmana. L'AEMET informa que el diumenge el temps tornarà a ser més estable.
Es probable que les precipitacions s'estenguin a l'Estret i, durant el cap de setmana, al Nord-est Peninsular.
Les temperatures baixaran notablement a tota la península. Al nord nevarà a partir dels 1500 metres, mentres que al sud de la península només apareixeran a Sierra Nevada.

DANA
La situació que es donarà consisteix en un embossament d'aire fred en altura. El que és coneix amb meteorologia com a DANA. Tot i que la situació que tindrem no provocarà pluges tant importants com les que acostuma a generar.
És una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyat de llamps i de calamarsa. Afecta a superfícies molt reduïdes i segueixen trajectòries imprevisibles, causant fortes pluges i vents.
El seu origen està íntimament relacionat amb la corrent polar o jet stream. Una trajectòria molt ondada d'aquest pot produir l'estrangulació d'un tàlveg (procés cutting-of) quedant així aïllada una massa d'aire fred d'origen polar enmig d'aire d'origen tropical.

La gota freda, que conserva el seu gir ciclònic, es converteix en una baixa pressió en altura, el que produïx inestabilitat i afavoreix la convecció. La gota freda serà més important com més gran sigui la temperatura del substrat, terra o mar, ja que el vapor d'aigua ascendeix sobtadament arrossegat per la inestabilitat i condensant-se, formant ràpidament núvols no molt extenses però de més de 10 km en altura.
Encara que les gotes fredes són freqüents en la totalitat de les latituds mitges adquireixen especial importància en els entorns mediterranis, càlids i en els quals el mar proporciona abundant humitat, considerant-se pel seu breu període de recurrència un tret característic del règim pluviomètric d'aquest clima.
Aquestes pertorbacions són freqüents en la Península Ibèrica en les estacions intermèdies, sobretot a la tardor durant els mesos de Setembre i Octubre, encara que també poden aparèixer a l'estiu en la serralada Cantàbrica però amb un caràcter més secundari respecte a les precipitacions d'origen frontal.

En la vessant mediterrània espanyola, especialment al País Valencià, la seva intensitat pot ser devastadora produint la successió de desenes de tempestes, sense tot just descans entre elles, amb vents huracanats i precipitacions que poden superar les produïdes per les tempestes tropicals.

Post 105: Els bombers de Barcelona

Visc al costat del parc de bombers de l'Eixample de Barcelona. Fa dies que em fixo en anar cap a la feina que a poc a poc han anat augmentant les pancartes, les pintades i avui fins i tot un "ninot" vestit de bomber penjat del coll. Els bombers de la ciutat reinvindiquen un seguit de drets que crec després de llegir-m'ho detingudament necessaris.
Enguany se celebra el 175è aniversari de la creació del primer cos de Bombers professionals de l'Estat Espanyol, el Cos de Bombers de Barcelona, no saben si en podran celebrar gaires més.
Aprofito avui per reproduïr un post seu que podeu trobar a la seva plataforma i en uns pamflets editats, Plataforma Bombers de Barcelona. És llarg però val la pena, llegiu.

Com a bombers, ens agradaria poder celebrar aquesta efemèride amb una gran festa, una festa on tothom hi fos convidat i on poguéssim ensenyar la nostra feina a la ciutat de Barcelona. Per desgràcia, la situació actual dels bombers de Barcelona no és com per fer gaires celebracions. La realitat és una molt diferent de la que els nostres polítics volen fer veure portes en fora. Gràcies a la gestió de l'actual gerència i direcció ens trobem en una situació de precarietat absoluta en tots els aspectes. En pocs anys hem passat de ser un model de referència a ser un cos de Bombers indigne per qualsevol gran ciutat.

Seria llarg explicar el perquè d’aquesta davallada; pèssima gestió, falta de previsió, nul•la inversió... La realitat és que la situació no és gens agradable i sovint va en detriment de la nostra seguretat i per descomptat la seguretat dels ciutadans de Barcelona.

Tot seguit els mostrem un seguit d'exemples que els faran entendre d'una manera més clara quina és la nostra situació actual (en definitiva, la situació del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis de la ciutat de Barcelona).

Sabíeu que... ?

* Hi ha vehicles de Bombers que es troben de servei des de l'any 1991 (més de 17 anys d'antiguitat)?
* Utilitzem vehicles reciclats (que ja no els serveixen) d'altres serveis com la Guàrdia Urbana?
* La manca de manteniment dels vehicles (actualment externalitzat a empreses privades) ha provocat un munt d'avaries, algunes d'elles durant serveis d'urgència?
* L'única barca que disposa Bombers de Barcelona al port no pot navegar per una manca de certificat de navegació (ITV) i que alguns submarinistes no disposen del material específic per treballar sota l’aigua?
* La vida útil estipulada del casc de bombers està caducada i no hi ha pressupost per canviar-los?
* Hi ha material comprat podrint-se al magatzem (sense haver estat utilitzat mai) per una manca de formació específica (gri-gri, puntal excarceració, contenidor grans emergències)
* La manca de pressupost fa que no es puguin reparar eines (radials, motosserres...) o que degut al retard dels pagaments les ferreteries no ens vulguin vendre material necessari per als serveis?
* Amb l’excusa que El Parc Central de l'Eixample ha de ser enderrocat (d'això ja en fa més de 5 anys) s’ha aturat la inversió en manteniment de l'edifici, caient en un procés de deteriorament accelerat que ens ha portat a treballar en un espai amb unes condicions al límit de la salubritat laboral?
* Degut a l'endarreriment (per una mala gestió) en la construcció del nou parc de bombers i una manca de previsió, l’ajuntament vol ubicar a 150 bombers en bungalows a la plaça de l'Escorxador durant les obres del nou parc?
* El Parc de Drassanes (nascut com a provisional) porta més de 15 anys donant servei amb unes condicions edificatòries pèssimes?
* La manca de manteniment de les dependències de Bombers ha provocat l'aparició de tota mena d’animals (rates, escarabats, puces) de manera continuada?
* L'ajuntament incompleix els pactes adquirits en manteniment d'instal•lacions?
* Quan d'altres serveis de bombers disposen d'ordinadors portàtils instal•lats al vehicles que els permeten ubicar o consultar dades, al cos de Bombers de Barcelona no es disposa de suficients mòbils per als comandaments?
* Disposem d'un contenidor de Comandament avançat totalment inoperatiu per manca de formació específica? - Paraules com GPS, Bluetooth, telemetria, telemàtica sonen com a molt llunyanes quan són tota una realitat en el nostre entorn?
* Els bombers de Barcelona estem enquadrats en el grup C2 de l'administració catalogats com treballadors sense especialitat (simplement amb tasques d'execució) amb un sou base de 587€ quan treballem amb més de 1000 eines diferents, més de 20 protocols i hem de disposar de coneixements en àmbits tant diversos com construcció, electricitat, mecànica, automoció, sanitari, conducció, rescat en alçades... i apagar focs?
* Cobrem 63€ al mes de perillositat? -Cobrem les hores extres a 14,35€ bruts (uns 10€ nets)?
* Treballem 40 hores setmanals quan la resta de funcionaris de l'Ajuntament i la Generalitat en treballen 37,5 hores? - Els Bombers no cobrem dietes tot i realitzar tres àpats durant la jornada de treball?
* La manca d'un procediment d'adjudicació de llocs de treball ens deixa a disposició total de la direcció, què ens pot reubicar en qualsevol moment i a qualsevol lloc només al•legant necessitats de servei.
* Tenim dos bombers sancionats amb un mes de sou i feina per mostrar una pancarta a les grades del Camp Nou amb el lema ”Bombers de Barcelona a la cua d'espanya”?
* El pacte de mínims entre ajuntament i sindicats, que garanteix la seguretat a Barcelona (101 bombers de guàrdia cada dia) ha estat vulnerat reiteradament per la direcció? Que durant mig any (octubre 2007 a març 2008) hem estat més de 132 dies (d'un total de 172) sota mínims? - Han desaparegut dels llocs de treball anomenats “de segona activitat” (magatzem, tallers, manteniment...) destinats a aquelles persones que per motius diversos ja no poden exercir com a bombers?
* S'ha externalitzat la gestió de les trucades, incrementant el temps de resposta dels Bombers? -Bombers de Barcelona (a diferència d’altres cossos) no disposa d’un equip de tècnics que realitzi tasques de suport a la intervenció?
* Només realitzem 24 hores de formació a l'any?
* La direcció està deixant perdre (per manca d’inversió i renovació) les ambulàncies del Servei de Bombers, amb personal sanitari especialitzat en les actuacions de Bombers?
* Degut a l'actual situació, hi ha prop de 50 Bombers de Barcelona (tota una promoció) opositant per entrar a formar part del Bombers de la Generalitat?

És per totes aquestes raons (i d’altres) que ens demanem el nostre ajut per tornar a ubicar el cos de Bombers al lloc on es mereix la ciutat de Barcelona i d'on mai, mai, hauria d'haver sortit. Feliç aniversari, Bombers de Barcelona. I moltes gràcies per ser allí quan hos necessitem. Malgrat tot!

Post 104: Decàleg de la "bona sort"


1a. La sort no dura massa temps, perquè no depen de tu. La Bona Sort la crea un mateix, per això dura sempre.

2a. Molts són els que volen tenir Bona Sort, però pocs els que decideixen anar a buscar-la.

3a. Si ara no tens Bona Sort potser és perquè les circumstàncies són les de sempre. Per a que la Bona Sort arribi, es necessari crear noves circumstàncies.

4a. Preparar circumstàncies per a la Bona Sort no significa buscar només el benefici propi. Crear circumstàncies per a que d'altra gent guanyi atrau a la Bona Sort.

5a. Si deixes per a demà la preparació de les circumstàncies, la Bona Sort pots no arribarà mai. Crear circumstàncies requereix donar un primer pas... fer-ho ara!!.

6a. Encara sota les circumstàncies aparentment necessàries, a vegades la Bona Sort no arriba. Cercar en els petits detalls circumstàncies aparentment innecessàries..., però imprescindibles!

7a. Als que només creguin en l'atzar, crear circumstàncies els resulta absurd. Als que es decideixin a crear cicumstàncies, l'atzar no els preocupa.

8a. Ningú pot vendre sort. La Bona Sort no es ven. Desconfia dels venedors de sort.

9a. Quan ja hagis creat totes les circumstàncies, tingues paciència, no abandonis. Per que arribi la Bona Sort, confia.

10a. Crear Bona sort és preparar les circumstàncies a l'oportunitat. Però l'oportunitat no és qüestió de sort o atzar: sempre està allà!

Com a síntesis
Crear Bona Sort únicament consisteix en: Crear circumstàncies! El nou origen de la Bona Sort és crear circumstàncies, la Bona Sort només depen de tu, a partir d'ara, tu també pots crear Bona Sort!


---
Extret del llibre "La Buena Suerte" de ROVIRA CELMA, Àlex i TRIAS DE BES, Fernando, publicat per Empresa Activa, Barcelona, 2007

Post 103: Congrés Mundial de la Naturalesa

Ens el venen com la trobada medioambiental més gran del món. El Congrés Mundial de la Naturalesa que es comença a cel·lebrar avui a Barcelona té com a principal missió promoure les accions de conservació de la natura. Dos de les seves principals qüestions que s'abordaran serà com respondre a les necessitats creixents de les poblacions i expansir així els mercats sense sacrificar la naturalesa i com fer arribar el missatge de conservació al nou públic.
L'event reunirà a 8000 grans figures dels sectors governamentals, no governamentals i empresarials en el que es creu que serà la primera cimera de desenvolupament sostenible del 2008. Enfoca tres desafiaments centrals:
- la resposta al canvi climàtic,
- la salvaguarda de la diversitat de la vida en totes les seves formes, i
- una gestió ambiental sana en el que es basen les economies i les poblacions sanes.

Els debats reuniran a monarques, caps d'Estat, Premis Nobel, prestigiosos científics i filàntrops, que treballen amb líders empresarials i medioambientals i caps indígenes. Durant set dies, definiran les millors maneres de respondre als reptes que planteja el medi ambient i el desenvolupament, compartint solucions pragmàtiques a problemes aclaparadors, com la sobrepesca, la seguretat alimentària i la creixent demanda d'energia.

El Congrés és l'únic forum ambiental democràtic on més de mil membres de la UICN - tant Estats com organitzacions no governamentals - defineixen el pla d'acció de conservació per als pròxims anys. Es reuneix en un context de pèrdua sense precedents d'espècies i sistemes naturals al món sencer.

Un dels productes importants serà la publicació avui dilluns de la "llista Roja d'UICN d'Espècies amenaçades".