Variant de Miralcamp(I)

Ahir vaig tornar al poble després de dos setmanes, una mica més si tinc en compte que l'última vegada només hi vaig 24 hores (boda de la Laia i l'Albert) i 24 hores més per Sant Joan. Ara hi seré tot el cap de setmana i com que no me'n puc estar mai quan hi sóc he agafat la bicicleta al matí i he anat a donar un tomb pel terme.
Les sorpreses mai venen soles i si bé conec de ben a prop la nova variant que s'està construint no puc més que estar-hi en desacord de la manera que s'ha fet. Ja en el seu moment vaig ficar el crit al cel quan vaig llegir que transcorria pel sector nord del poble tallant tots els camins en sec!

Ja fa dies que al GoogleEarth existeix la variant marcada tot i que encara no funciona ja estan ficant els "guarda rails".
Les carreteres tenen un efecte permanent i sovint irreversible en l’ocupació del sòl i en la fragmentació del paisatge. L’impacte ambiental o efectes sobre l’entorn d’una obra viària varia segons el relleu i la qualificació legal del sòl. En els terrenys de fort pendent les infraestructures viàries contribueixen a incrementar l’erosió i a agreujar l’efecte de les inundacions. En els nuclis urbans trenquen els hàbits socials dels barris, creen barreres i malmeten la qualitat de vida de les persones properes. No tenim dades sobre el cost ambiental d’aquesta ocupació de sòl.
Segons dades de la Unió Europea, una mitjana de 1,3% de la superfície total l’ocupa la xarxa viària sense comptar àrees d’aparcament. El mal disseny d’una carretera o autovia pot ser la causa d’importants retencions diàries que comporten una important pèrdua d’hores personals, malversar petroli i incrementar la contaminació atmosfèrica absurdament.

A Catalunya és ple de colls d’embut que causen problemes de trànsit tant a les vies urbanes com a les interurbanes. A partir de casos concrets es calcula que les congestions de trànsit tenen un cost aproximat del 1,5% del PIB.
La sinistralitat d’accidents de trànsit està relacionada en bona part amb el disseny i l’estat de la xarxa viària. Malauradament, la despesa pública en carreteres i autovies pot representar al voltant del 2% del PIB. Es demostra també que els que no van amb cotxe subvencionen els qui hi van. En canvi, generalment, per als transports col·lectius s’intenta repercutir més el cost d’explotació a l’usuari.

0 comentarios: